Herois i comiats


  • Comparteix:

dani.aguila.aviles

Dani Aguila Aviles


Publicat: el 31/mar/14
Opinió d'esports
Més Columnes de l'autor
PDF

Va arribar a l'habitació, i amb el seu fi accent italià, el seu posat cavallerós i la seguretat dels seus més de 190 centímetres d'alçada va deixar anar una sentència que va caure com una llosa sobre tots els allà presents. 'Primera Nacional'. Aquestes van ser les dues paraules que feien ressonar l'ambició del club. El camí no era fàcil. El repte, pretenciós. Però van decidir compartir el somni.

Provar de fer-lo possible era ja qüestió de treball incansable, d'hores esgotadores d'incessants esforços. Ara bé, res superava la seva il·lusió. El seu coratge, la seva inesgotable font d'energia. I, per fi, s'ha arribat a les portes d'aquest somni. Davant tenen un últim pany que cal esbrinar com obrir. Però d'això ja se n'encarregarà l'entrenador de l'Handbol Sant Cugat, Joan Sancho, i els seus guerrers. Ah, i aquell estilitzat italià segueix fil per randa, des de la seva precisa òptica fotogràfica, com el que va començar sent una petit bogeria s'ha anat gestant en una realitat ben tangible. Tant tangible com la copa que rebran quan se'ls reconegui com a el que són, els campions de Lliga Catalana.

No tant estilitzat, però amb la mateixa rauxa, amb el mateix lideratge i amb uns valors, una empenta i un ímpetu que animen a seguir-lo, Mauri Benito i la família del Rugby Sant Cugat volen fer-la grossa, i molt, en el panorama del rugby ja no santcugatenc, sinó català i espanyol. Ràpids, durs, tenaços i sempre amb un afany de progressar encomiable, la fàbrica del que ells anomenen 'ciutadans jugadors de rugby santcugatencs' segueix pujant i pujant les seves accions a la borsa. Ja han igualat el destí de la temporada passada, i ara la fita passa per superar-lo i apropar-se al màxim a la DH. Per seguir cridant als quatre vents, si és que hi ha algun lloc arreu que encara no ho hagin escoltat, que a SC hi ha un club que juga al rugby, i que ho fa en majúscules.

Cap de setmana intens, més encara quan se'ns marxa ell, el nen. El petit que es va fer gran a través de les paraules, a cavall de titulars rebossants d'imaginació. Mag de la poesia periodística, jugador polivalent sobre el paper, que tan bon punt et resol un partit travat amb quatre paraules enginyoses com lidera una festa amb frases d'incabables recursos metafòrics.

Una de les grans capçaleres catalanes ha guanyat un talent d'aquells que surten una vegada cada molt. Nosaltres el perdem, però, si ell ens ho permet, sempre el sentirem una mica nostre. Pròxima estació, el 9 esportiu.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.