Inicia sessió 
Registra't
Vaig tenir ocasió de conèixer en Berenguer a proposta del crític Eduard Jener, que el va convidar al 'Dos més un', el programa d'entrevistes que presentàvem junts a Ràdio Sant Cugat. Estava davant de l'home que havia editat llibres que m'havien marcat per a tota la vida. Un flash de la memòria em va mostrar a mi mateix, amb dotze anyets, amagat al pis de baix de la llibreria Paideia, devorant 'Niñas ejemplares' amb la por de ser descobert. Com en recordo cada pàgina! Qui havia editat aquell llibre? En Josep M. Berenguer. Quants llibres editats per ell he llegit al llarg de la vida? Centenars.
És, amb Josep Toutain, un dels editors de còmic contracultural més importants. Va tenir l'encert de popularitzar aquest producte en el moment precís en què la societat, cansada de la línia clara del còmic belga, estava preparada per a acceptar nous reptes. Al costat de publicacions que buscaven gèneres tancats ('1984' i 'Cimoc' en el món de la ciència ficció; 'Creepy' en l'àmbit de l'horror), la seva aposta va ser a favor del còmic provocatiu, més brut que net (en oposició a la línia de revistes com 'Cairo'). 'El Víbora' va pouar en la realitat quotidiana i va arribar a tenir una popularitat enorme.
Malgrat parlar amb entusiasme de la seva feina, en Berenguer era un home cansat per la malaltia que arrossegava, i dolgut per una paradoxa cruel: ell s'havia batut durant la Transició per aportar aire fresc al país, havia ajudat a obrir el món, i ara aquest món li occia 'El Víbora'. En efecte, la revista, incapaç de lluitar amb la invasió del còmic japonès i d'Internet, tancaria al cap de pocs mesos.
En el gremi, Berenguer era respectat. Mariscal i Gallardo (Makoki) en destaquen la voluntat d'aglutinar una generació de dibuixants de diferents escoles espanyoles, a qui va proporcionar una plataforma des de la qual van saltar a la fama. Dit altrament: sense ell no hi hauria aquests dos artistes, com no hi hauria Max ('La Cúpula' va editar-ne les obres completes, començant pel ja clàssic Peter Pank), Montesol, Martí, Alfredo Pons... Al costat dels dibuixants locals, Berenguer va donar-nos a conèixer el cànon internacional del còmic contracultural: des de Robert Crumb a Gilbert Shelton, passant Martin Veyron, Pichard, Art Spiegelman... No era un editor qualsevol: era ambiciós i feia la feina ben feta. El seu llegat és completíssim.
JORDI VAN CAMPEN és director de Sprint Idiomes
homesensegat.wordpress.com
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.