Inicia sessió 
Registra't
Recordem l'escena en què els nens denuncien que els pares els compren joguines electròniques en lloc de jugar amb ells. Ende reivindica la capacitat que tot nen té d'imaginar -capacitat que sovint perdem, deia, quan arribem a l'edat adulta, i que ens cal recuperar. Però no parlem d'un llibre denúncia, ja que Ende era contrari als llibres amb missatge, moda a l'Alemanya del moment: 'Si jo tingués un missatge, aleshores esdevindria un missatger', repetia per emfatitzar que l'essencial de la història era que el jove lector -o l'adult- se sentís transportat a móns fantàstics on pogués omplir-se d'alegria. Els editors d'avui podrien reflexionar sobre aquest extrem.
Algú dirà que, davant dels problemes actuals, l'última cosa que hem de fer és refugiar-nos en móns de fantasia. És que fugim de la realitat? Ende, que havia crescut durant la Segona Guerra Mundial, escrivia històries meravelloses precisament per reforçar l'ànima humana. I és que el poder de la imaginació no és tan innocu com sembla. 'Momo' es va prohibir per subversiu a la desapareguda República Democràtica Alemanya però, com que es va editar a la Unió Soviètica (per bé que amb un capítol esporgat), finalment també es va editar a la RDA.
El llibre també convida a reflexionar sobre els mitjans de comunicació. Famós, Ende va defensar la fantasia sentint-se prou fort per enfrontar-se al Poder, de la mateixa manera que la petita Momo i els seus amics s'enfronten als Homes Grisos. Però com li succeeix al mateix Gigi en el llibre (en la que és una àcida crítica a la superficialitat dels famosos televisius), Ende va entendre que era un titella inflat pels aquells que dominen el món de les finances, i va deixar de participar en la promoció de les seves obres.
A diferència de molts best sellers engolits per l'oblit, 'Momo' ha envellit amb esplendor i conserva tota la capacitat per emocionar el lector. Si Michael Ende té garantit el lloc en la història de la literatura infantil i juvenil del segle XX, és gràcies a la seva defensa de la fantasia, arraconada per la societat de consum a la que ens veiem abocats. La fantasia no com un aspecte irracional o escapista de la realitat, sinó com a part de l'essència íntima de l'ésser humà.
JORDI VAN CAMPEN és director de Sprint Idiomes
homesensegat.wordpress.com
COMENTARIS
Moltes felicitats per aquesta columna! És de les més interessants que he llegit en uns quants mesos. Una mica abans que en Michael Ende, un escriptor d'Oxford deia coses molt semblants, i ens va proporcionar un món sencer, amb tota la seva història i les seves llengües i cultures diferents... Parlo d'en Tolkien i de la Terra Mitjana. En Michael Ende va seguir amb la tradició recuperada per en Tolkien, i després alguns altres com Ursula K. Le Guin, Terry Brooks, i d'altres, alguns amb més qualitats i altres amb menys... Esperem que un dia desaparegui el cinisme que predomina entre molts "intelectuals" i aquesta manera d'entendre la literatura s'acabi extenent encara més.
Josemaría Carreras Guixé. Enviat el 3/jun/12
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.