Inicia sessió 
Registra't
Els primers sorpresos vam ser nosaltres. Era un tema que s'havia parlat i negociat amb bona part de l'oposició i ens vam trobar que en el moment de l'explicació del vot, Junts va manifestar que els semblava bé, però que votaven que no per una qüestió de partit.
La variant econòmica no és tan alta, però des del nou equip de govern volem posar ordre a totes les coses. Per fer front a les inversions de futur cal actualitzar els preus públics. No ha estat així, però l'EMD té prou finançament i capacitat per tirar endavant. És un entrebanc, però continuarem fent.
Condiciona molt la preparació del pressupost municipal?
No condiciona a l'hora de quadrar el pressupost. Tenim altres fonts de finançament, com les llicències urbanístiques o el conveni econòmic amb l'Ajuntament. Amb això podrem quadrar perfectament. És un mal menor, però ens ajudava a posar-nos al dia a la realitat de 2023 i no a la de 2017.
Per aprovar el pressupost de 2024, com ho afronten tenint en compte que el govern està en minoria i l'oposició ja ha posat de manifest la seva força?
Treballem amb l'escenari de parlar, de negociar i de treballar conjuntament el pressupost. Som conscients que no tenim majoria. Sabem la dificultat que això comporta, però és una oportunitat de buscar el consens amb les altres forces, especialment amb el grup majoritari de l'oposició, Junts, per veure quins punts tenim en comú. Potser discreparem amb els matisos, però parlant la gent s'entén.
En quin punt es troba la redacció del nou pressupost?
S'ha començat a treballar internament i, des del minut zero, amb part de l'oposició. La voluntat és pactar, negociar, parlar, dialogar.
Un dels ingressos importants de l'EMD és l'aportació que fa l'Ajuntament, que ara mateix es troba en situació de dèficit. Tem que això pugui afectar a l'administració de Valldoreix?
És un tema que abordarem directament amb el tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas, amb qui hem parlat informalment. Si faig cas a les seves declaracions públiques, que me les crec, no hi haurà cap problema. Per tant, hi ha un acord de finançament i així Valldoreix seguirà contribuint al municipi amb el percentatge que li correspon, i entenc que de la mateix manera l'Ajuntament continuarà en la mateixa línia.
Un dels temes cabdals de negociació amb l'Ajuntament és la renovació dels tres convenis (econòmica, competencial i de Can Monmany), tots ells caducats. Hi ha hagut avenços?
No. De moment hem posat els convenis sobre la taula en les trobades que fem amb l'Ajuntament. Ara hem de veure qui són els interlocutors i el calendari i posar-nos a treballar. Hem d'entrar en una llarga negociació, però estic convençut que assolirem acords. Hi ha voluntat per les dues parts d'arribar a acords quant als convenis econòmics i competencial, així m'ho ha fet saber l'alcalde.
Pel que fa a Can Monmany, cal abordar no només el que significa l'edifici patrimonial i històric, sinó també la gran finca, que té una part de bosc. Tenim molta feina a fer quant a gestió forestal. També hi ha la part agrícola, que genera una custòdia del territori en aquesta zona de transició entre la zona urbana i la forestal.
Faig un prec a totes les parts: no ho podem dilatar més en el temps. Som copropietaris des de 2006 i una finca sense ús cau en la degradació. A més, per a Valldoreix és una oportunitat, donada la manca d'equipaments que tenim.
De fet, va passar pel ple una moció institucional, original d'En Comú Podem, per fer un pla d'usos dels espais municipals en desús, entre els quals s'hi assenyalava Can Monmany. Aquesta declaració d'intencions li fa ser optimista?
L'optimisme es demostra amb fets i, en aquest cas, significarà convocar la comissió mixta que permeti abordar els edificis i solucionar el dèficit d'equipaments que tenim a Valldoreix.
Com estan sent les relacions entre el president de l'EMD de Valldoreix i l'alcalde de Sant Cugat?
Potser ens l'hauria de fer als dos, aquesta pregunta, però crec que ell diria el mateix. Són unes relacions cordials i institucionals des del respecte. Des d'aquí, la meva admiració i reconeixement a l'alcalde Vallès per la seva trajectòria; sempre m'ha ofert la mà per parlar. És evident que en algun moment podrem discrepar, però forma part del diàleg i les relacions institucionals.
Parlem de la comissionada de l'Ajuntament per a les relacions amb Valldoreix. Després d'una recollida de signatures que reclamava eliminar aquesta figura, l'alcalde la va defensar i la va definir com una assessora.
En el moment que es va presentar la recollida de signatures, jo no havia estat informat i no ho havia d'estar més enllà de la cortesia perquè jo no he d'entrar en l'organització de l'Ajuntament. Això és potestatiu de l'alcalde i no entro a valorar com s'ha d'organitzar el govern de Sant Cugat ni quins assessors ha de tenir l'alcalde.
En la primera trobada institucional em va informar que era una assessora. Mentre sigui així, per part del govern de Valldoreix no hi haurà cap problema.
Si l'alcalde veu clar que sigui una assessora i vostè també, què ha passat perquè s'hagi generat aquesta polèmica?
Això ho hauria de preguntar als promotors de la recollida de signatures. Hem de ser curosos amb el llenguatge i, possiblement el concepte amb el qual s'ha dotat aquesta figura i tenint en compte les explicacions que ha donat l'alcalde, no correspon al contingut de les tasques que sembla que té a l'Ajuntament.
Com està treballant el seu govern la intenció de facilitar els habitatges bifamiliars a la vila?
Segur que ens posarem d'acord amb Junts perquè Som Valldoreix també ho portava al programa. A més, el dia de la visita del delegat del Govern, Joan Borràs, també li vam proposar. Ell va ser alcalde del Papiol i es va trobar amb la mateixa problemàtica. En el cas de Valldoreix -amb un urbanisme de baixa densitat, un model ciutat-jardí, poc sostenible des del punt de vista de prestació de serveis, amb poca densitat de població- i en el context metropolità, tenim un problema greu d'habitatge. Això no només se soluciona construint més.
Proposem buscar el mecanisme perquè en un edifici, en una torre, en una casa on avui dia només hi pot haver una família, amb les mateixes dimensions hi puguin viure dues. Volem donar resposta a una necessitat i a una realitat que ja s'està manifestant de manera alegal.
També sobre habitatge, hi ha alguna novetat sobre la promoció d'habitatge públic a Santjoanistes? Seria la primera a Valldoreix...
Estem treballant en fer un cens de solars públics on es podria desenvolupar habitatge públic.
Parlem de la urbanització de l'avinguda del Baixador. A la darrera junta de veïns es va ajornar l'aprovació definitiva a petició del veïnat i aquest dijous hi ha una reunió amb ells. En quin punt ens trobem?
No entenem, sincerament, aquesta sol·licitud perquè no es va tocar ni una coma de l'aprovació inicial del maig. No es va tocar una sola coma del projecte. El que sí que es feia era contestar les al·legacions: la majoria es descartaven i la resta s'incorporaven. De les grans reivindicacions del veïnat no es toca res. M'estranya que al maig s'aprovi inicialment i que al setembre no només els veïns ho demanin, sinó que alguns grups que van votar favorablement, ara voten en contra o demanen retirar-ho.
Tenim una trobada aquest dijous amb tots els veïns de Baixador. A partir d'aquí farem el que els veïns vulguin que fem. Aquest és un projecte que s'ha trobat aquest govern, amb un llarg recorregut amb molts estira-i-arronses per part de tothom. Només ens tocava la tramitació final; és un projecte que no és nostre, però que assumíem de manera responsable per tirar-ho endavant.
Si els veïns no el volen tirar endavant, no es tirarà endavant; si volen que ho portem a ple, ho portarem a ple. No tenim cap inconvenient, ni posicionament en contra ni a favor. Estem a la fase final i no pot ser tornar a la casella de sortida. Hem de rematar-ho.
Com es gestiona l'equilibri entre les peticions del veïnat i els límits que es posen des de l'administració?
Sobre les alineacions, es tracta d'un tema normatiu i tècnic. Quan s'urbanitza cal ordenar-ho. S'ha de complir el PGM de 1976, estem obligats, no podem fer-ho d'una altra manera i es donaran situacions d'injustícia.
Quant a les contribucions especials, encara s'ha d'establir el percentatge de participació dels veïns. Ho farem en el moment que toqui i també haurem de parlar com es finança amb l'Ajuntament.
Parlem sobre seguretat. Hi ha novetats sobre la comissaria descentralitzada que es va anunciar durant el mandat passat i que s'ubicaria a prop de l'estació?
No tinc notícies al respecte. La competència no és de l'EMD, però tenim contacte directe amb el tinent d'alcaldia Bernat Picornell i amb el cap de la Policia Local, amb reunions periòdiques. El nou govern ha de valorar quina prioritat li dona, a aquesta subcomissaria.
És evident que Valldoreix aposta per una policia de proximitat, que tenim des de 2004 i que funciona. Voldríem tenir més agents de proximitat. Qualsevol mesura que no sigui invasiva, benvinguda serà. Malgrat que alguns, als plens, han dit el contrari de manera demagògica, en les últimes presentacions que s'han fet sobre delictes s'ha demostrat que a Valldoreix el nombre de delictes ha baixat.
A l'última junta de veïns, l'AFA de l'Escola de Música de Valldoreix (EMV) es va queixar que no hi hagués novetats sobre el nou edifici, una iniciativa que va engegar el govern anterior. Vostè va dir que el primer era fer el pla d'equipaments.
Ho hem dit des del primer dia i ho portàvem al programa. La comunitat de l'escola parla d'unes precarietats que viuen. No diem que no sigui així, però també hi ha el col·lectiu d'entitats culturals que porten des de 2006 reivindicant equipaments. No tenim biblioteca, ni teatre. Tenim una gran necessitat de donar resposta al conjunt de la ciutadania de Valldoreix.
Necessitem una diagnosi i sotmetre a debat el pla d'equipaments, que durant el mandat passat va quedar aturat. Partim d'una feina feta que aprofitarem i farem el debat per trobar les prioritats i per saber què podem fer urbanísticament.
D'altra banda, l'EMV, per la seva qualitat i pel seu valor, ha tingut una gran demanda que va més enllà de Valldoreix; un 66% dels alumnes són de fora de la vila. No estem en contra que vingui gent de Sant Cugat, Rubí, Ullastrell o Castellbisbal. Som una administració solvent, però no ens podem fer càrrec del 100% del que significa el manteniment d'aquesta escola ni de la inversió d'un nou edifici que costaria uns 2 milions d'euros. Si el 66% dels alumnes són de la resta del municipi i si Valldoreix contribueix amb 130.000 euros anuals al manteniment de l'EMV, això vol dir que l'Ajuntament també ha de ser corresponsable en el manteniment de l'edifici.
Sabent el pla d'equipaments, el full de ruta, les oportunitats que tenim i el finançament tirarem endavant una cosa o altra. Estem treballant amb això.
Sí a l'escola de música, però no amb un model finançat al 100% per l'EMD, perquè no pot ser de cap de les maneres. Ens van dir que havíem aturat el concurs d'idees, però es va aturar el desembre de 2022 i nosaltres vam entrar el juny de 2023. Estem mirant què ha passat. En cap cas aquest govern ha aturat cap projecte perquè ja estava aturat.
Un últim apunt. Aquest govern treballa perquè Valldoreix tingui un camp de futbol municipal?
M'agradaria i no sap quant. El meu pare va ser entrenador del Valldoreix a finals dels 60 i principis dels 70. Valldoreix havia tingut camps de futbol que malauradament ha desaparegut. No hi ha poble de Catalunya que no tingui un camp de futbol.
Volem treballar per tenir un camp de futbol. El que ara es coneix com a camp de futbol està en uns terrenys inundables i no té les dimensions reglamentàries. No reuneix les característiques tècniques necessàries.
Estem estudiant possibilitats de futur, en zones que s'han de desenvolupar urbanísticament. Si algú té la vareta màgica i ens pot indicar on es podria ubicar, estaríem encantats.
Juanjo Cortés
Si els veïns no el volen tirar endavant, no es tirarà endavant; si volen que ho portem a ple, ho portarem a ple. No tenim cap inconvenient, ni posicionament en contra ni a favor. Estem a la fase final i no pot ser tornar a la casella de sortida. Hem de rematar-ho.
Juanjo Cortés
Som conscients que no tenim majoria. Sabem la dificultat que això comporta, però és una oportunitat de buscar el consens amb les altres forces, especialment amb el grup majoritari de l'oposició, Junts, per veure quins punts tenim en comú.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.