Marc Castellnou (Bomber): 'El bosc s'ha de gestionar, si el volem com un decorat, un dia el perdrem per sempre'

L'analista en cap del GRAF dels Bombers explica que la sequera no ha agreujat el risc d'incendi a Collserola sinó el canvi climàtic des de fa sis anys


  • Comparteix:

Marc Castellnou, analista en cap del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat / Foto: ACN

Marc Castellnou, analista en cap del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat / Foto: ACN

La sequera que estem vivint, en gran part per culpa del canvi climàtic, està posant més en evidència un dels grans riscos actuals, que són els incendis forestals. A Sant Cugat tenim el privilegi de viure a la falda de Collserola, i una part important del terme municipal està dins aquest pulmó verd de l’àrea metropolitana, que fa temps que es diu que corre el perill d’un gran incendi, un d’aquests que s’anomenen de sisena generació. Cugat Mèdia n'ha parlat amb un dels experts mundials en incendis, que algun mitjà l’ha batejat com 'el gurú del foc', en Marc Castellnou, analista en cap del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat. Aquesta entrevista forma part de la sèrie d'informacions per parlar de la sequera que estem patint sota el títol: 'El mes de l'aigua a Cugat Mèdia'.

ESCOLTA-HO


RECUPERA TOTS ELS REPORTATGES DE LA SÈRIE 'EL MES DE L'AIGUA A CUGAT MÈDIA'

La sequera actual ha accentuat el perill del gran incendi de Collserola, o el risc ja hi era igual pel canvi climàtic?
El risc hi és igual perquè és un risc estructural d'uns boscos estressats i mal gestionats. El canvi climàtic el que fa és que aquests arbres van néixer amb un clima diferent de l'actual i s'han de readaptar. La sequera és el procés amb el qual l'estrès es manifesta, però sí que és cert que les pluges de les últimes setmanes han reduït el risc del moment.

A principis de 2020, al diari Ara vostè va dir "un incendi que comença al Papiol, amb vent de ponent: en quatre hores pot ser a Barcelona i haver consumit tot Collserola en sis o set hores". Ho manté o les hores s'han escurçat?
Es manté igual, però cal dir que aquest és un càlcul fet sobre la base de les condicions climàtiques. Des del 2017 Collserola va entrar en el rang del risc per a aquest incendi de sisena generació i que cal començar a gestionar el bosc, però que nosaltres identifiquem el risc no vol dir aquest incendi pugui passar en qualsevol moment.

Quin tipus de gestió necessita Collserola?
La gestió és aconseguir tenir boscos sans, no boscos estressats, i en certa manera ja s'ha començat a fer alguna cosa reincorporant les pastures... Però cal fer moltes coses més, com fer que la biomassa estigui concentrada al tronc i no a la soca o amb arbres molt petits. Tota aquesta gestió de l'ecosistema que els anys 90 es va deixar fer per si sola als boscos, llavors estava bé, però en un context de canvi climàtic hem d'ajudar al bosc a adaptar-se. La planificació ja va en aquest sentit, ja s'ha reaccionat, però hi hem d'estar a sobre i no ens podem adormir.

Dins de la gestió s'inclouen els tallafocs o marges de seguretat?
Un tallafoc és el canvi de paisatge forestal que fa que el foc s'alenteixi. L'agricultura sempre ha sigut un tallafoc històric, però això no és gestió forestal, la gestió és aconseguir boscos sans. I les franges de seguretat només és autoprotecció de les cases. Al final, és cert, que acabem pensant que fent gestió forestal fent franges, però no, el nostre problema és que amb el canvi climàtic tenim boscos estressats. Hem de tornar a fer el que hem fet durant mil·lennis, però que en l'últim segle hem oblidat.

A Cugat Mèdia vam parlar amb l'investigador emèrit de l'IRTA, Robert Savé, que diu que no es pot pagar el preu del raïm al preu de venda actual quan aquests camps fan de tallafoc i que se li ha de donar un altre valor. Hi està d'acord?
A l'agricultura se la valora com un sector primari, però és un sector terciari que dona servei de seguretat, i a aquest servei s'ha de compensar. És a dir, si aquestes vinyes al mig de Collserola no hi fossin, hauríem de fer gestió forestal, que ens costarà 2.000 o 3.000 euros l'hectàrea, com a mínim, de diners públics per prevenir incendis. Aquesta funció la fa ara la vinya, però ningú li paga al pagès aquests 2.000 euros per hectàrea. La pagesia l'estem perdent perquè competeix malament amb mercat.

El 90% dels boscos catalans estan en mans privades, això és una complicació afegida al que vostè defensa?
És una complicació, sí, però l'extinció dels incendis d'aquest país en propietat privada també la fan els serveis públics, per tant, hi ha solucions i maneres de fer-ho. Només fa falta voluntat.

A vostè li demanen entrevistes com aquestes a tot arreu, també fa xerrades a molts llocs del món perquè volen sentir-lo. Però els polítics que han de prendre les decisions relacionades amb el que vostè pregona, també l'escolten?
Sí, cada vegada la idea està més clara, i cada cop som més veus autoritzades, com la del Robert Savé, que fem aquest discurs. El problema no és que els polítics ens escoltin, sinó que també la societat escolti i accepti el cost que tot això té. És a dir, en aquest moment la societat està més per protegir i no tocar els ecosistemes que per intervenir-hi. El que necessitem acceptar tots és que per protegir 100 individus d'una espècie haurem de molestar-ne un, el que no pot ser és que per protegir un individu en perdem 100. Aquesta és la idea, pots un pagès necessita una hectàrea més de vinya i ha d'eliminar una part del bosc, però és que fent això està protegint 500 hectàrees de bosc. Hem d'entendre que hi ha un cost-benefici en totes les decisions, i la decisió de no fer res també té un impacte. Ja no és que el polític o la societat no escoltin, és que tots plegats tenim un dèficit de cultura forestal. No entenem com funcionen els ecosistemes i els considerem un decorat, que volem que sempre siguin estàtics, i no ho són. Si els volem sempre com un decorat, un dia els perdrem per sempre.

Això vol dir que els discursos ecologistes clàssics són naïfs o bonistes?
Protegir per protegir no té en compte que hi pot haver un gran incendi que esborri allò que estàs protegint. Per tant, val més a pena invertir perquè allò no pugui cremar perquè no pot cremar perquè està gestionat.

Els Bombers de la Generalitat estan preparats per apagar aquest gran incendi? Hi ha molts parcs que es queixen de manca d'efectius, com per exemple el parc de Rubí-Sant Cugat...
El cos dels Bombers de la Generalitat està preparat per gestionar els incendis grans de Catalunya, però no hi ha capacitat d'extinció dels incendis de sisena generació. Aquest és el gran dilema. Necessitem recursos d'extinció, però necessitem gestió de territori perquè els equips d'extinció puguin entrar al bosc per apagar-lo.






Marc Castellnou

Hem d'entendre que hi ha un cost-benefici en totes les decisions, i la decisió de no fer res també té un impacte. Ja no és que el polític o la societat no escoltin, és que tots plegats tenim un dèficit de cultura forestal.

Marc Castellnou

No entenem com funcionen els ecosistemes i els considerem un decorat, que volem que sempre siguin estàtics, i no ho són. Si els volem sempre com un decorat, un dia els perdrem per sempre.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.