Inicia sessió 
Registra't
Imatge d'arxiu de les vinyes de Can Bell / Foto: Cugat Mèdia
Insuficient
Tot i això, recuperar aquestes 200 hectàrees no serien suficients per a l'investigador emèrit de l'IRTA i professor de la UAB, Robert Savé. No ho són ni com a lluita contra el foc i ni com a producció agrícola. Per Savé, aquesta superfície pot servir per aturar un foc que prové de fora de Collserola i evitar que s'endinsi al parc, però difícilment serveix per aturar les flames originades dins de la serra. Transformar en agrícoles aquestes 200 hectàrees tampoc serviria per abastir alimentàriament la zona, ja que són terres de baixa producció i poca rendibilitat.Del total recuperable a Sant Cugat, només 22 mantenen l'ús com a conreu, mentre que 85 estan catalogades com a pastura i 97 com a boscos. De les 204 hectàrees, 171 estan qualificades de sòl rústic, 18 urbanitzable no delimitat, 8 rústic protegit, 4 urbanitzable delimitat i 3 urbà no consolidat. A més, del total, 68 estan dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i 136 fora.
Donar valor a la massa forestal
En cas de recuperar-se, s'afegirien a les prop de 173 que actualment estan en actiu al municipi, 123 d'elles com a cultius amb declaració agrària. És a dir, Sant Cugat té un 3,5% de la seva superfície destinat a ús agrícola i té capacitat per incrementar-la fins al 7,7%. En aquest cas, Savé aposta per principalment "donar valor a la massa forestal", que serveixi per a la pastura; i la resta recuperar l'agricultura de conreus amb "valor afegit" de proximitat.I és que Savé recorda que el 65% de la superfície de Catalunya és forestal, fet que comporta, a més, que s'emporti el 20% dels recursos hídrics. Per això planteja una visió més global de demarcació, en què ciutats com Sant Cugat concentrin serveis tecnològics i alliberar l'espai per a l'ús agrícola d'aquelles zones metropolitanes que estan a tocar dels recursos hídrics, com el Llobregat i el Besòs i els seus deltes.
Vallès Occidental i demarcació
A més, la disponibilitat dels terrenys de Sant Cugat suposa el 5,3% del total de la comarca, que compta amb 3.814 hectàrees recuperables per a ús agrícola. Els municipis de Rubí (316), Terrassa (409), Castellbisbal (470) i Sant Llorenç Savall (312) són els que més superfície tenen, tots per sobre de les 300 hectàrees.
Del total comarcal, 2.072 hectàrees estan catalogades per a pastura, 1.080 com a boscos i 725 com a conreus. Al conjunt de la demarcació de Barcelona, la xifra d'hectàrees recuperables per a conreus se situa a 55.054, fet que representa el 8,1% de la superfície no urbanitzada. Actualment, el 84,4% d'aquesta àrea potencialment recuperable es cataloga al Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) com a pastures (30.203 hectàrees) i boscos (16.225 hectàrees), encara que el 1956 eren finques de fruiters, cereals, horta i altres cultius. El 15,6% restant està constituït per terres inscrites com a conreus en desús, abandonats o no registrats, i representen 8.626 hectàrees idònies per a la producció d'aliments.
L'11 de juliol passat Cugat Mèdia va publicar un reportatge on ja es parlava d'aquest problema vinculat a la sequera i el risc d'incendi:
Robert Savé
Es podria generar un cinturó verd agrícola que impedís l'entrada del foc a Collserola. El de dins és més difícil d'erradicar perquè hi ha més risc per l'activitat humana.
Robert Savé
Cal mirar quins tenen un valor com a massa forestal per ser netejades per un ramat que doni un producte singular i la resta fer alguna agricultura de primor.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.