Tres experts reflexionen sobre els efectes de la immigració a Sant Cugat

La població estrangera a Sant Cugat són un 13%, dels quals un 40% prové de la Unió Europea


  • Comparteix:

Imatge del carrer de Santa Maria de Sant Cugat / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)

Imatge del carrer de Santa Maria de Sant Cugat / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)

La població estrangera a Sant Cugat està al voltant del 13,2%, segons dades del 2022 de l'Idescat. D'aquest percentatge, més de la meitat (50,7%) són persones amb nacionalitat europea, ja sigui de la Unió Europea (sobre el 40% del total d'estrangers) o d'altres països d'Europa (sobre el 10% del total d'estrangers). Per saber si aquest volum de persones pot 'tensionar els serveis públics', com apuntava Junts a la moció del ple de febrer, i es preguntava en l'últim Observatori Sociològic, Cugat Mèdia ha entrevistat a tres experts en immigració: la doctora en Antropologia Social i Cultural, Gabriela Poblet; el catedràtic en Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Girona, Ferran Camas; i el soci activista de Refugees Welcome, Pablo Alonso.

"La immigració per se no comporta cap problema, ans al contrari. El que fa és beneficiar-nos a tots els nivells", considera Alonso. "Les aportacions de la immigració són positives; sense anar més lluny, demogràfiques", afegeix. En aquest sentit, Poblet també remarca el perill de la instrumentalització de les persones immigrades: "no m'agrada parlar d'immigració en termes de necessitat, perquè la immigració és un dret i això ha de quedar clar".

Serveis públics tensionats?

Respecte al possible tensionament dels serveis públics, Poblet posa èmfasi en "les retallades que hem viscut en sanitat, educació i serveis socials". Concretament, l'antropòloga considera que "els serveis han d'estar dimensionats a la ciutadania i, dins d'aquesta ciutadania, per suposat, s'hi inclouen les persones immigrades". En la mateixa línia s'expressa Camas, qui afirma que "perquè no hi hagués tensió en els serveis públics, aquests haurien de tenir més recursos; no es poden tensionar tant per la immigració com per la pobresa en general".

De fet, "el que sí que existeix a Sant Cugat és un greu problema de desigualtat", lamenta Alonso, un problema que, segons diu, "és el que realment hauria de preocupar a l'administració local".

Immigració en situació d'irregularitat

El catedràtic diferencia entre la immigració amb autorització de residència i de treball i la immigració en situació d'irregularitat i alerta que el darrer any han augmentat els fluxos migratoris "irregulars". "És molt difícil que a un estranger l'autoritzin per venir a treballar a Espanya", comenta. "Si la Unió Europea no ofereix la possibilitat als immigrants de venir aquí de forma legal, ho intentaran fer de forma irregular", afegeix. Segons explica l'expert, "les Nacions Unides recomanen que els estats obrin vies d'accés regular per tal de reduir la immigració irregular".

Respecte a aquest tipus d'immigració, Camas recorda que "els estrangers en situació irregular no tenen els mateixos drets que els espanyols. Per exemple, no tenen dret al treball i tampoc no poden obtenir prestacions de la seguretat social per atur, per molt que digui la gent".

Competències en estrangeria

En el ple municipal de febrer, Junts va presentar una moció on proposava, entre altres acords, exigir que el Govern d'Espanya faci efectiu el traspàs integral de les competències d'Immigració a la Generalitat de Catalunya. Camas explica que aquest traspàs seria "una excepció dins de l'àmbit europeu, ja que les competències d'Immigració formen part de l'àmbit de sobirania de cada estat". A més, el catedràtic remarca que en el marc de la legislació actual, "aquest traspàs és inviable", tot i que sí que seria possible que "Catalunya guanyés determinades funcions, com la renovació de les autoritzacions de treball".

Per la seva banda, Poblet considera que aquesta petició no respon "a un pla específic de traspàs de competències", sinó que pensa que respon a la voluntat de "generar polèmica".

Una mirada al futur

Camas considera que la immigració "és un tema molt sensible i ho continuarà sent". D'una banda, la població de l'Estat espanyol està en procés d'envelliment i, de l'altra, "al nord d'Àfrica la població és exclusivament juvenil", apunta l'expert. "Què faran aquests joves? Intentaran passar a Europa com sigui", assumeix Camas.

És per això, i per les situacions derivades dels conflictes bèl·lics i del canvi climàtic, que "s'ha de produir una reflexió en els estats, principalment d'Europa", diu el catedràtic.






Gabriela Poblet

Hem viscut una recessió de deu anys, que ha comportat retallades terribles a sanitat, educació, serveis socials. Els serveis han d'estar dimensionats a la ciutadania i ser, en general, els serveis que la ciutadania necessita. I dins d'aquesta ciutadania, per suposat, s'inclouen les persones migrades.

Ferran Camas

Perquè no hi hagués tensió dels serveis públics, els serveis públics haurien de tenir més recursos dels que actualment tenen. No és tant per la immigració que es poden tensionar els serveis, sinó per la pobresa en general

Pablo Alonso

Per mi per se la immigració no significa cap problema, ans al contrari. Tot el que fa és beneficiar-nos a tots els nivells.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.