Saturnàlia

Nacho Ferrer

Publicat: el 15/des/15
Opinió| Columnes

La gent d'ordre que encara guardem l'esperit essencial de la civilització occidental veiem amb certs mals ulls l'intent de prendre el Nadal des de l'aculturització i l'alienació dels valors tradicionals d'aquestes dates. Quan sento la típica fantasia 'el Nadal és un invent catòlic per amagar la festa del solstici d'hivern', afirmació pròpia d'erudits en translació de cossos celestes, m'omple de joia pensar en els 'polvorons' amb què s'afartaran després de tal desgast intel·lectual.

Certament, la religió cristiana i tota la seva moral hereva dels fills de David va amagar tots els ritus i mites pagans que avui dia encara es conserven en un patrimoni cultural intacte i invisible. El Nadal, però, forma part d'aquest patrimoni. Per tant, el Nadal no és un invent. El Nadal és un moment més del cicle de l'any. La nostra tradició no és un invent de la religió.

Els famosos ritus pagans es conserven avui en dia de les formes més precioses que podem pensar, i els seguim gaudint car els nostres ulls no són sovint capaços de veure més enllà de les màscares imposades per les pútrides conviccions socials. Plànyer el Nadal i lliurar-se obertament al desidi d'una passejada davant dels aparadors o de les interminables sobretaules del nostre reducte familiar és contradictori i deshonest. Plànyer el Nadal en si és una desfeta de la cultura.

Cal plànyer oblidar el significat dels fets. El Nadal celebra la fi dels dies foscos i l'inici d'uns dies cada cop més llargs. El Nadal celebra l'inici de la vida altra vegada. El Nadal ens retorna al punt de partida i ens obliga a veure en el nostre entorn que cal sortir del cau i joiosos reprendre el cos del dia a dia de la infausta vida que irracionalment entomem hora rere hora. La cultura popular ens remet a aquest record, a aquest acte que queda tan lluny de la religió com és el Nadal.

Un pessebre? Una representació del nostre dia a dia, feta figureta. Una missa del gall? Un símbol de la nit que ens abraça a tots i com, amatents a aquesta foscor, l'acollim en un dolç cant de mort i vida. Un dinar de Nadal? La història de la nostra espècie tribal reunida al voltant de la caça de tot l'any. Cal apartar la cristiandat d'aquest Nadal que hom avorreix i reprendre el culte a la vida que racionalment acollim com a cristians.

Baixeu al quinto del Temerari, a cantar nadales a un bar, al pessebre vivent de la parròquia, al claustre a veure la petita joia de 'Pedra i Sang'... Feu el més càlida possible casa vostra perquè el fred que hem de passar és cru i buit, i ens vol per sempre dins seu. Guanyeu a tota aquesta incultura i lluïu Nadal.

NACHO FERRER és codirector de 'NiTrad' de Cugat.cat, casteller, ballador de Mediterrània i bastoners quan pot, exjugador del PHC Sant Cugat, temerari quan el deixen i precari com qualsevol altre