Que els nens de Gaza puguin tornar

Ariadna Sierra


Publicat: el 27/oct/23
Opinió| Columnes

Segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, fins al passat dimecres 25 d'octubre havien mort ja, pels bombardejos indiscriminats de l'exèrcit israelià sobre la Franja, 6.546 palestins. 2.074 d'aquests eren menors. Això sense comptar els centenars de morts, a mans de l'exèrcit i els colons, que s'han produït a Cisjordània.

El periodista santcugatenc Joan Cabasés ens explicava, en una Casa de Cultura plena de gom a gom durant la xerrada organitzada per Arran en suport a Palestina, que el 90% dels habitatges residencials de Gaza han quedat destruïts.

No hi ha cap justificació ni argumentació possible per continuar defensant aquesta barbàrie. De fet, ni tan sols els membres del govern i de l'exèrcit israelià ho intenten. Hem sentit les seves declaracions afirmant que estan lluitant contra bèsties humanes, que els infants de Gaza s'ho han buscat, que tots els ciutadans gazatís són còmplices de Hamas, que el seu objectiu és fer el màxim mal possible i hem assistit al setge i al bloqueig total de la Franja. Fins i tot, els hem sentit assegurar, sense cap vergonya, que volen provocar un desplaçament forçós de la població de Gaza, que volen expulsar-los.

La brutalitat d'aquesta operació és tal que fins i tot el secretari general de l'ONU l'ha qüestionada en unes declaracions, que han trobat per resposta la negació de visats per part d'Israel a representants de l'ONU i la demanda de la dimissió d'Antonio Guterres. Ens trobem, doncs, en una situació sense precedents.

Més enllà dels orígens del conflicte, més enllà de les possibles i diverses solucions que aquest pugui tenir, ens sembla evident que ara mateix tota l'acció política i diplomàtica ha d'anar encaminada a un únic objectiu: aturar l'ofensiva criminal d'Israel contra la Franja de Gaza i portar els seus responsables davant els corresponents tribunals internacionals.

I que els nens de Gaza puguin tornar.

Poesia de Khaled Juma, poeta gazatí

Ah, nens brivalls de Gaza
Vosaltres que, cridant, constantment em fastiguejàveu, sota de la meva finestra
Vosaltres que omplíeu cada matí de bullici i de caos;
Vosaltres que trencàreu el meu gerro i em robàreu la solitària flor del balcó
Torneu,
Crideu tot el que vulgueu
Trenqueu tots els gerros
Robeu totes les flors
Torneu.
Senzillament, torneu

ARIADNA SIERRA és regidora de la CUP