Viatges únics

Carles Mayol

Publicat: el 25/jul/11
Opinió| Columnes

Hi ha viatges i viatges. N'hi ha de molt profitosos, de desastrosos, de culturals, relaxants, festius... Sempre n'hi ha algun de desastrós que després recordem amb bon humor.

Alguns no voldríem que s'acabessin. Aquests són els millors. Jo vinc de fer-ne un que no oblidaré. Quan el vaig iniciar en tenia moltes ganes. Però aquestes ganes convivien amb una certa inseguretat, aquella de no saber que es pot trobar un. Revises l'equipatge i penses 'segur que em deixo alguna cosa'. Al principi les coses van tan ràpid que no acabes de poder-les pair. Però poc a poc, quan li agafes la mida i t'adaptes a la velocitat de les coses, comences a gaudir-lo de debò. Ja no només aprecies els grans monuments, comences a degustar molt més els petits detalls. En el punt en que hom es mimetitza amb el seu entorn i el gaudeix gairebé tant com un local, és quan el viatge sol arribar al final.

Les tornades d'aquests viatges són agredolces. Tristes per deixar enrera la que ha estat la teva realitat durant uns mesos, deixa aquell dia a dia diferent, aquella gent... Però alegres perquè estàs segur d'haver viscut quelcom molt especial, de tenir anècdotes per parar un tren, del que has après durant el trajecte, el que t'emportes a la motxilla i el que deixes en aquell indret de món on durant un temps hi has posat tot el teu amor i la teva passió. Aleshores et queda aquell somriure nostàlgic que et fa dir 'gràcies infinites i fins aviat, tornaré!'

CARLES MAYOL és estudiant