El símil de Sant Jordi

Carles Mayol

Publicat: el 23/abr/12
Opinió| Columnes

Sempre m'he imaginat un drac com una criatura potent, alada, amb poders i molt intel·ligent. Tot i així Sant Jordi el guanya. I no només el venç, sinó que a més de la sang que d'ell en brolla en surt un roser. N'agafa una i li regala a la princesa que acaba de salvar.

Jo em pregunto com es devia sentir aquell paio. No sé vosaltres, però jo davant d'un drac estaria molt i molt espantat. Bé, de fet, més que espantat, parlant clar estaria cagadíssim. Us heu imaginat mai tenir-ne un davant? Així tot gros, amb les escates grosses com el teu escut, dures com una mala cosa... A més, segur que un drac fot una catipèn de nassos. I pensar que les seves urpes són tan grans com tot tu. No, no, quin malson. I a sobre sentir aquell rugit atronador... Que no, que jo em faria enrere segur. I la princesa... Doncs em sap greu maca, però ja ens veurem al cel! Cadascú a la seva i mentre no em toqui a mi al sorteig, cap problema.

Ara però m'ho plantejo diferent. Ho veig com que el drac oprimeix tot un poble. I que la princesa potser només representa els drets retallats i afeblits d'aquell poble. I si Sant Jordi no fóra una persona? I si simplement fos un símil per representar un poble unit? I si ens deixéssim dels interessos personals i ens apleguéssim per cavalcar plegats contra el drac? Potser aleshores la llegenda parlaria d'un Sant Jordi damunt d'un cavall blanc, quan en realitat eren tot de camperols units i sense por. Disposats a donar-ho tot per la seva princesa (els seus drets i llibertats). No en tinc cap dubte. Guanyaríem. Guanyarem.

CARLES MAYOL RICART és rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons