Jo també sóc migrant


  • Comparteix:

joan.cabases

Joan Cabases


Publicat: el 4/mar/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Sovint veiem com el llenguatge juga un paper determinant a l'hora de formar-nos unes o altres idees. Cal tenir-ne cura i guanyar consciència de les coses que diem i del que poden implicar. Si no, ens pot passar allò de que 'el nom fa la cosa' i perdrem el control sobre el que pensem.

Un tema molt recurrent per a algunes formacions polítiques (i per tant també als mitjans de comunicació i en l'opinió pública) és el de la immigració. Ens parlen dels immigrants i, per tant, acabem parlant dels immigrants. Però potser hauríem de replantejar el concepte: fer-ho ens podria ajudar a desemmascarar tot l'univers mental que ens hem creat a partir de la figura de l'immigrant.

Probablement, parlar d'immigrants no sigui el més afortunat. Tampoc d'emigrants. Tots dos són conceptes que ens fan posar-nos en el lloc del països, i no de les persones. La societat propietària del territori on arribes et considerarà immigrant; la societat que t'ha expulsat, emigrant. Així doncs, potser hauríem d'anomenar migrades a totes aquelles persones que es desplacen.

Les migrades, les treballadores que es traslladen per trobar feina allà on suposen que n'hi haurà, tampoc són un col·lectiu en si mateix. L'únic que les uneix és el fet d'haver d'abandonar el seu lloc d'origen. Una persona migrant, migrant és l'últim que es vol considerar. No obstant això, hi ha més d'un tipus de migrant.

Segurament, a un assessor del Barça que vingui del Qatar no l'identificarem com a immigrant, sinó com a un senyor qatarià. També es faria difícil titllar d'immigrant a un metge que treballés a la Vall d'Hebron i vingués de l'Iran. Seria un senyor iranià. Ens han fet entendre que els immigrants són al Raval.

I davant l'amenaça constant que diuen que és la immigració ens volen fer veure com a bones unes polítiques absolutament degradants. Segurament costi més el manteniment de la tanca de Melilla, amb tota la policia que la protegeix, que donar una carrera a cada un dels qui intenta saltar-la. Però això mai ens ho deixaran demostrar: la despesa que impliquen les tanques està repartida en tres ministeris diferents. Exèrcit, Interior i Industria.

Mentrestant, els mitjans de comunicació, el quart poder que no exerceix com a tal, ho empitjoren tot. I és que les fotos de multituds de migrants saltant la tanca acompanyades d'algun titular que parli d''onada d'immigrants' fan molt de mal. Però s'obliden d'una cosa: en els darrers 200 anys, fins el 85% de la població mundial s'ha traslladat de lloc. Jo també sóc migrant.

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat





  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.