Inicia sessió 
Registra't
La resposta de la senyora Conesa: 'No li puc contestar si vostè no busca bé... Vostè és un cas particular... Si vostè a través del Servei d'Ocupació Municipal no ha trobat aquesta oportunitat, potser ha de millorar o adaptar el seu currículum, no puc contestar el seu cas particular...'.
No, senyora Conesa, no és un cas particular i així ho vam sentir molts dels que hi érem a la sala del debat i hem patit o conegut de prop experiències similars. Els treballadors hem hagut de sentir massa vegades, i aquesta va ser una d'elles, com se'ns culpabilitza de la nostra situació, com si fóssim poc menys que inútils.
Parlem de xifres. Segons l'equip de govern, a Sant Cugat s'han creat 4.000 llocs de treball. Resulta irònic això de tenir una mica més de llocs de treball que de treballadors en atur, però quants d'aquests llocs de treball han anat a parar als santcugatencs? Uns 500. És obvi que alguna cosa no funciona. Càrites de Sant Cugat ha atès aquest any prop de 900 famílies. Fins arribar a aquesta situació, hi ha molts passos intermedis de mesos d'atur fins que s'esgota la prestació, de feines tan precàries que no solucionen res, de famílies sustentades per les pensions dels avis, de parelles que han de viure amb el sou d'una persona, del mig sou de dues o del contracte parcial d'una sola persona. Hi ha històries de malalties, de patiment, de vergonya, problemes familiars... No oblidem que darrere d'aquestes xifres hi ha persones amb noms i cognoms.
Ara és l'època de fer la declaració de la renda i resulta que molts treballadors, que tal com va dir la Sandra no ens aixequem cada dia pensant en la independència, veuran la seva butxaca afectada pel fet que el 2014, en un esforç titànic per treballar i tirar endavant, han trobat feina i l'han perduda no una, sinó dues o tres vegades durant l'any, cotitzant el mínim atès que els sous eren tan baixos, que era l'única manera que tenia el treballador de veure a final de mes una mica de sentit a la seva feina. No han format part de les estadístiques d'atur, però això no significa que hagin sortit de la pobresa i la inestabilitat, un problema endèmic. Alguns s'hauran d'endeutar, i a més d'un li tocarà pagar ja estant novament a l'atur. Què diu CiU de tot això? Res de res. (Algú fins i tot dirà que és culpa del treballador per no haver pagar més impostos al seu moment). A molts dels alts càrrecs del partit que treballen ininterrompudament i amb bons sous, fins i tot els hi sortirà la declaració negativa i ho viuran com una pagueta extra més, d'aquelles que els treballadors cobràvem temps enrere, abans de les retallades de l'Artur Mas. Això si, volen una hisenda catalana. Per què? Per fer el mateix? D'això no en parlen.
No es tracta d'endur-nos les mans al cap i escandalitzar-nos del que diuen uns i altres de tot plegat. Com deia el filòsof Spinoza, el millor que es pot fer no és ni riure ni plorar, sinó comprendre.
El cas és que hi ha una minoria social que sempre ha viscut de manera molt còmoda, que mai han hagut de patir per arribar a final de mes i pagar les factures bàsiques, que mai s'han hagut de plantejar si podrien estudiar mentre treballaven vuit, nou o deu hores diàries o si no es poden pagar els estudis perquè no troben feina... Que mai han enviat centenars de currículums i no saben el que se sent quan no es rep cap resposta, que no saben el que és no poder optar a un pla d'ocupació de l'ajuntament perquè encara no has arribat a les altes quotes de misèria que es demanen (haver esgotat la prestació, etc) o mai han estat candidats a un pla d'ocupació, per exemple per una plaça d'electricista, i després de perdre mesos fent proves i competint amb altres candidats, que et donin un avaluació de 'No Apte' quan resulta que has treballat d'això durant anys en el sector de la construcció. No, si tinguessin una mínima idea del que se sent, no donarien aquestes avaluacions. No poso noms, però no m'estic inventant res i podria continuar.
Resulta molt difícil que aquestes persones, malgrat la seva bona voluntat, pugin posar-se mai al costat de la gent senzilla i treballadora i comprendre les seves circumstàncies i problemes. L'empatia humana té uns límits i la seva manera de pensar es deriva de la seva experiència vital, i això fa que, a vegades inconscientment, se situïn per sobre de la resta de mortals, jutjant i parlant del que no saben, i tendeixen a mirar als altres, bé de manera condescendent i paternal o bé directament amb menyspreu, o les dues coses, no és incompatible. 'Si no troben feina, és que no la saben buscar' i 'qui no treballa és perquè no vol'... Tots hem sentit frases com aquestes i sabem d'on provenen. Son la base social de la dreta, són els dirigents dels partits de dretes com CiU i és per això que, per molt que ho pretenguin, mai podran governar a favor de la majoria... Com deia algú, l'ésser social determina la consciència. Encara hi ha dretes i esquerres, perquè encara hi ha classes socials i desigualtats, per molt que alguns ho vulguin tapar amb les banderes.
JOAN LÓPEZ és mebre del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.