Inicia sessió 
Registra't
Però suposem que la dona que és a casa del marit tingui la sensació que l'ha tancat en clau i, en un moment de desesperació, decideix que s'ha de tirar pel balcó (això no ha va dir la meva amiga, sóc jo que segueixo especulant). Potser pensa que des del primer pis no es farà gaire mal i, malgrat que sap que haurà de renunciar per un temps -curt o llarg- a moltes de les seves seguretats, continua pensant que ha de fer-ho i com més aviat millor. Jo m'imagino que sóc amb ella i li faig la primera pregunta: Realment ets al primer pis? No recordes que tens entresol i principal a sota? Li dic que no es veu gaire el terra perquè tot està molt boirós, que vés a saber amb què toparà.
I també li faig la segona pregunta: per què em demanes a mi, que sóc amiga teva, que et doni la ma i saltem les dues pel balcó? No m'escolta quan li dic que potser té raó, però millor buscar un camí menys traumàtic, que hi ha altres possibilitats, que hi ha gent que la vol ajudar... Sóc amiga, però no li donaré la ma per esclafar-nos juntes.
Uf! He anat massa lluny... Decididament les al·legories individuals no serveixen gaire. Per sort som a casa i decidim que és hora de preparar quelcom per fer un soparet plegades.
MONTSERRAT COLLDEFORNS és exdiputada del PSC al Congrés espanyol
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.