Nadal a casa de tots


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 12/des/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquest dissabte, a la Parròquia de Sant Pere del Monestir, es va celebrar la 10a edició del 'Nadal a casa' que organitza Òmnium Cultural de Sant Cugat. Un recull de poesia nadalenca de poetes catalans acompanyada per nadales cantades bàsicament pel Cor Infantil, Cor Jove i Cor d'Adults de l'Escola Fusió, un acte solidari amb Càritas Sant Cugat també amb la col·laboració del Cor d'Adults de l'Ateneu, la Coral Sant Cugat del CMSC i la Coral de la Unió, que es van aplegar en el cant final tots plegats dirigits per Raimon Romaní i l'actuació al piano de Cristina Martínez.

He assistit tots els anys a aquesta convocatòria iniciada per l'empenta i afany de l'actor Jaume Pla Pladevall, que, desprès de 10 anys, continua sent l'ànima promotora i que ha passat per diferents llocs: Teatre de la Unió, Casa de Cultura, Teatre-Auditori i Església de Sant Pere d'Octavià en els darrers quatre anys. Cal recordar que inicialment es tractava de mostrar escènicament el 'Poema de Nadal' de Josep Maria de Sagarra i que, també els primers anys, vam tenir el plaer i la satisfacció de disposar d'un director inigualable en la persona, dissortadament traspassada, d'Esteve Polls, que, en alguna ocasió, es reservava el poema final, un poema que sintetitza genialment el sentiment que m'agradaria compartir avui.

La coordinació general de l'acte va anar a càrrec de Gemma Navarra i de Jaume Pla, i el mateix Pla amb Montse Soto, Marta Jener i Xavier Tor van ser els intèrprets d'una selecció (esplèndida col·laboració del sabadallenc Salvador Fité) amb un vano extens que anava de Joan Vinyoli a Sagarra, passant per Jacint Verdaguer, Ramon Munné, Francesc Vila, Joana Raspall i Joan Oliver 'Pere Quart'. Unes veus diverses, però no divergents, que els recitadors protagonistes van projectar amb tendresa, potència, convicció i sentiment en una església que recollia les paraules arran de terra i les esbargia amb goig pels creients i pels que, com jo, no ho són per fer nostres les paraules del cant final que va dir amb delicada i alhora ferma creença el rector de la parròquia mossèn Blai Blanquer:

'Procurem ser una mica criatures/ amorosint el baladreig raspós/ i diguem Glòria a Déu en les altures!/ amb aquell to que ho deien els pastors/ I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,/ i l'orgull de la nostra soledat,/ almenys aquesta nit, fem el possible/ per ser uns homes de bona voluntat!'.

EDUARD JENER és crític d'arts escènique



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.