Inicia sessió 
Registra't
No és un procés acadèmic el que travessem les dones quan ens adonem que vivim en un món estructurat per rangs i que el nostre, precisament, no mana. Ho fem a través de la comparació amb altres dones, les xerrades fortuïtes, el 'em pensava que em passava a mi sola', la descoberta que el que a tu t'afecta afecta moltes altres dones és excepcional. Per una banda ja no et sents una persona sola i queixosa, sinó que comences a comprendre que és fruit d’un sistema minuciosament estructurat en el que tu hi tens una funció ben definida, i per altra banda, hi ha aquella tristesa de la constatació del 'quan ens queda'.
Per les dues anàlisis, sempre i sobretot per reconstruir el futur, cal ser més d’una.
Recordo la primera vegada que vaig ser conscient que la meva existència al món estava completament condicionada pel fet de ser dona. I que ser-ho tenia una sèrie d’obstacles objectius que m’acompanyarien. Va ser precisament parlant amb una amiga. Al llarg dels anys, els espais de dones proliferen arreu. Ha nascut i s’estén la necessitat d’entendre la intervenció comunitària des de la òptica de l'altra meitat del món, doncs ja era hora.
Se m’acuden un munt de coses a fer en aquesta casa: parlar sobre construir solucions col·lectives a problemes de totes, la vellesa, les malalties, la discriminació, les cures, la criança, la bretxa salarial i per què no temes que ens cruixeixen durant el dia a dia, l'educació sexual, la menstruació, l'assetjament, els rols de gènere, la viudetat, la salut, que si sóc femenina, que si no en sóc prou, que si no intervinc en espais perquè tinc vergonya, que si la meva imatge corporal m'afligeix i em fa sentir malament. Però és clar, això justament ho hauran de decidir les dones que hi assisteixin.
D’aquesta aliança n’ha de néixer el respecte i la comprensió mútua, el llençar a la paperera els rols competitius i regar amb la sororitat l’apoderament de totes.
Qui s’atreveix a dir que això no és prioritari?
Proposem que es faci i es faci en un equipament que totes coneixem: Can Quitèria, perquè és prou gran, perquè hi ha projectat una remodelació molt ambiciosa que val la pena d’amortitzar amb més usos i no només el museístic, i perquè, que carai, volem una casa.
NÚRIA GIBERT és portaveu de la CUP-PC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.