Opinió

Pep Tugues i el Teatre-Auditori (TA): assetjament o reconeixement?


  • Comparteix:

xavier.escura

Xavier Escura


Publicat: el 17/des/19
Opinió| Columnes
PDF |

Assisteixo, perplex, a la insistent acusació d'uns col.lectius feministes sobre un suposat cas d'assetjament laboral del director del TA, una denúncia antiga que ja fou investigada i finalment arxivada. Què ho fa que ara torni a ressuscitar? Parant l'orella a possibles causes, m'han arribat des d'hipotètiques maniobres amb rerefons polític, fins a possibles enveges i ressentiments de particulars o entitats que no haurien estat contractats pel TA com ells voldrien. Jo no m'ho crec pas, i més aviat ho atribueixo a les inevitables desavinences personals -aquesta, evidentment mal resolta- que regularment sorgeixen en tota relació laboral, familiar, etc.

Mentre un servidor va ser regidor de Cultura -del 2007 al 2015: temps de profunda crisi, devastadora per al món de la Cultura-, moltes companyies i espais d’arts escèniques van haver de plegar arreu del país per la dràstica reducció dels pressupostos públics. Aleshores en Pep Tugues va rebre instruccions de resistir malgrat les inevitables i importants retallades, i això passava per fer créixer l’autofinançament del TA.

Fàcil de dir... però no de fer. I, tanmateix, en Tugues amb en Fannon i tot l’equip ho aconseguiren amb escreix, fins al punt de convertir el TA en un referent per a tots els espais escènics del país. Perquè a més de la rigorosa i exemplar gestió econòmica també consolidaren una programació de tal categoria i prestigi -el TA ha estat repetidament premiat- que avui encara perduren.

Vaig ser testimoni directe i privilegiat, de tot això, i no tinc cap dubte que en països més rics i avançats que el nostre hi hauria bufetades per contractar aquest equip gestor. Aquí, per contra, hi ha qui troba més catàrquic dirigir les bufetades a un director que, mentre jo hi vaig ser, destacava pel seu tracte humà, planer i respectuós envers tothom. Això sí, amb un nivell d’exigència professional -el mateix que s’autoimposava ell i tot l’equip- que potser no tothom estava sempre disposat a acceptar.

Cal dir, també, que una tensió permanent de fons, i que venia de lluny, enverinava més d’una relació: l’endèmica manca d’una sala B, de format més reduït -un desafortunat pecat fundacional no atribuïble a l’actual director-, impedia donar sortida com calia a la rica i variada oferta d’arts escèniques de la ciutat, tant la professional com l’amateur. Una oferta local, en definitiva, que difícilment pot omplir el TA de forma regular i fàcilment en comprometria la seva viabilitat, atès el dèficit progressiu que representaria per als pressupostos municipals.

No serà en aquest injust i enrevessat terreny de joc on rau el problema de tot plegat, desavinences personals incloses? I pel que fa a en Pep Tugues, aquí sí que ho tinc ben clar: crec que si alguna cosa es mereix és un reconeixement.

XAVIER ESCURA és extinent d'alcalde i exregidor de Cultura (2007-2015)



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.