Disseny per anar a la brossa?


  • Comparteix:

carles.mayol

Carles Mayol


Publicat: el 2/ago/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Sempre he pensat que les coses si es fan funcionals i a més es poden fer boniques: millor. Després vaig descobrir que d'això se'n deia 'disseny'. O almenys en teoria.

Últimament ha arribat al meu barri (visc prop de l'estació) l'obra de peatonalització de l'eix Monestir-Estació FFGC. Els veïns hem patit les obres i tot el que impliquen (fressa, pols d'obra...). Però també és cert que la qualitat de vida també, se suposa, augmentarà. Poder passejar tranquil·lament sense el trànsit, amb sensació d'espai i amplitud. Però també han arribat aquells estranys búnquers baixets.

Aquests nous habitants dels carrers peatonals són els substituts dels antics contenidors de colors. D'entrada semblen només avantatges. Ocupen menys espai que els anteriors, no trenquen el paisatge (tot i que a mi ja m'agradava trobar colors al carrer), són soterrats (menys voluminosos i donen més espai als peatons)... Tot i així, com tot colonitzador, no és tan bo com sembla. D'entrada les portes s'obren poc: fan un recorregut aproximat de 60º fent impossible la fàcil inserció en els contenidors d'algun embalum habitual (les caixes de cartró o les pròpies bosses de brossa). A més cada un d'aquests té un broc diferent, alguns amb una forma ajustada al seu objectiu, alguns no tant. El de plàstic i envasos té una forma com de con que no fa fàcil el deixar la brossa. Enlloc de tirar un contingut de plàstics i envasos en una bossa de plàstic: tot de cop; a vegades els veïns ens trobem en que em de reobrir la bossa i tirar un per un els envasos perquè el broc no és prou gros. Per a súmmum aquests nous habitants immòbils dels carrers no són gaire afamats, ràpidament deixen d'ingerir. No és gens estrany trobar bosses de brossa apilonades al voltant d'aquests menuts perquè estan plens a més no poder. Quan truques a l'Ajuntament, en prenen nota. Però no, no envien cap camió de reforç per solventar el problema: l'únic camió que ve és l'habitual i a l'intempestiva hora habitual. I es que com deia en Jordi Puigneró.. som un país de micos.

Carles Mayol és estudiant (publicat el 4/10/10)



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.