Gadafi i el petroli


  • Comparteix:

arcadi.oliveres

Arcadi Oliveres


Publicat: el 15/set/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Voldria fer una reflexió sobre un tema que evidentment ha estat d'actualitat, però que sembla que a hores d'ara s'ha oblidat una mica. M'estic referint a la guerra a Líbia. Com sabeu, Líbia estava sotmesa a una dictadura, de la qual jo diria, fins i tot, que molt corrupta per part del senyor Gadafi. Però tinc la impressió que en aquest cas ha esdevingut allò que diu una dita: 'Ha estat molt pitjor el remei que la malaltia'.

ESCOLTA-HO

Amb l'eufòria aquella de les revoltes àrabs de principis d'any, el que havia passat a Egipte i Tuníssia, es va pensar que l'hora de Líbia havia arribat. Però no havia arribat. Líbia tenia una estructura diferent, l'oposició no existia i la petita oposició que es va voler justificar era la que havia muntat el servei secret francès des de París per dir que un ministre que havia desertat del bàndol del senyor Gadafi encapçalava una revolta.

S'ha volgut donar suport a aquesta revolta i, fins i tot, s'ha fet servir un instrument nefast, que es diu OTAN, per aconseguir desplaçar Gadafi del poder. Gadafi, per suposat, no és un sant de la meva devoció, però és que els que han vingut després són pitjors.

El que m'agradaria és reflexionar sobre com funciona la comunitat internacional. El que va dir l'OTAN quan va acordar que valia la pena intervenir a Líbia era que anava a defensar la població civil. Ara que suposadament s'està acabant la guerra, s'han adonat que 50.000 membres d'aquesta població civil han mort. I segons ha declarat una persona de suposada confiança, com és l'arquebisbe de Trípoli, les tropes de l'OTAN, entre les quals figuren tropes espanyoles, no han aconseguit una altra cosa que massacrar milers i milers de víctimes de la població civil.

Un cop s'ha produït aquesta acció es diu que s'ha acabat la guerra, encara que no definitivament perquè no han trobat Gadafi. I escoltin: el més curiós és que l'endemà de la caiguda de Trípoli el que es va fer és que vuit empreses petroleres, algunes americanes i la resta d'altres països, entressin a Líbia per veure com podien començar a fer allò que necessitaven, que no era una altra cosa que l'explotació del petroli.

Que 50.000 vides humanes s'hagin de perdre ximplement perquè vuit companyies petroleres pretenguin seguir explotant un recurs (que, per cert, s'acaba) és una lliçó que hauríem d'aprendre. I el que no hauríem de fer mai és que això ho fem per a salvar víctimes innocents i per protegir la població.

ARCADI OLIVERES és economista i president de la Universitat Internacional de la Pau i de la Fundació Justícia i Pau



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.