Places i carrers


  • Comparteix:

carles.mayol

Carles Mayol


Publicat: el 21/nov/11
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Avui és un gran dia. Sens dubte. Bé, alguns amb una mica de ressaca electoral i d'altres amb cop de peu electoral. Però vaja, sigui com sigui, avui és un gran dia.

ESCOLTA-HO

D'entrada avui fa 36 anys i un dia que va morir un grandíssim fill de... - perdoneu, però no hi trobo res més adequat - i això sempre és motiu d'alegria. D'altra banda, que és dilluns i, si més no, és indicatiu que hem sobreviscut a un altre cap de setmana. També és un gran dia, perquè finalment aquest cap de setmana ha tornat la lliga regular de futbol i s'han acabat els compromisos tant ben organitzats de seleccions. D'altra banda és un gran dia perquè La Unió ja ha dit amb veu alta que batega, que sobreviurà i se'n sortirà. Però sobretot és un gran dia perquè ja en queda un de menys per a la independència del nostre país.

I és que no hi ha res millor que aquesta hostilitat que s'ha anat generant a l'Estat espanyol vers els catalans per somiar. Ens tracten cada cop amb menys apreciació - així, sense eufemismes: ens maltracten-. I el que és millor de tot plegat és que tota aquesta gent són qui més treballa per la independència: Rajoy, Cospedal, Rubalcaba, Chacón... fins i tot us diria que Pedrerol! Els que creiem en la independència per la via democràtica sabem que tota aquesta gent ho està forçant. Poc a poc el país desperta i veu que entre els motius culturals, socials i econòmics no hi ha cap mena d'excusa per dependre del veí que ens assetja, ens maltracta, ens roba l'entrepà de l'esmorzar i a sobre ens fa comprar-li la beguda. Espero sincerament que tota aquesta gent tingui un lloc a l'història de Catalunya, que algun dia a les classes els nens sàpiguen qui són. I no amb rancúnia o mania, sinó amb aquell to anecdòtic que lluitant per una cosa en realitat ajudaven a l'altra. Per això espero que algun dia tinguem places o carrers que recordin a aquesta colla. I com diuen els Brams: 'Seguirem somiant, enmig la fredor, com una flor que neix amb el desgel, i embriagament d'amor llenço el puny al vent, jo vull per demà, la meva terra lliure'.

CARLES MAYOL és rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista, culer, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.