Economia i consum col·laboratiu: sostenibilitat i canvi de valors


  • Comparteix:

joan.calderon

Joan Calderon


Publicat: el 26/set/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

En el passat ple del mes de setembre es va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA en la qual l'Ajuntament de Sant Cugat es comprometia a impulsar el consum i l'economia col·laborativa a la nostra ciutat. En aquest cas, també les institucions s'han d'adaptar als canvis que provenen de la tenacitat de les persones, d'un canvi real de la consciència col·lectiva.

I aquest canvi ja s'està produint. S'han donat algunes circumstàncies que ho han afavorit com són la crisi social i econòmica que estem vivint, la universalització de l'ús de les noves tecnologies i el comportament col·laboratiu d'Internet i la nova mentalitat de les generacions més joves. La qüestió és que està apareixent la consciència que vivim en un món finit i el qüestionament del sistema d'hiperconsum del qual venim basat en el comprar-llençar i la propietat individual. Aquest nou paradigma, basat en la premissa que l'accés és millor que la propietat i que la col·laboració és millor que la individualització està afectant a tots els àmbits de la nostra vida i, a priori, comporta nombrosos beneficis: beneficis mediambientals, sostenibilitat, estalvi, sentir-se part d'una col·lectivitat, etc.

De la mateixa manera que les discogràfiques o distribuïdors de pel·lícules s'han adaptat als canvis generats amb el món digital ('streaming' o distribució 'peer-to-peer') els altres sectors i les institucions s'hauran d'adaptar també a aquesta nova forma de consumir i produir. Segons dades de ouishare, les xifres -i més important encara, el creixement exponencial- del consum i l'economia col·laborativa són ja rellevants: més de 2.500 espais coworking, 2,7 bilions de dòlars en micromecenatge l'any 2012, 3.000 nous registres al dia en plataformes de trajectes compartits a Europa, un bilió de dòlars en sis mesos per les principals plataformes de préstecs entre persones, etc. També és important com ha sorgit amb força nous models empresarials basats en la col·laboració, en la intel·ligència col·lectiva; uns models que ja són promoguts des de les més importants escoles de negoci.

Les institucions, com deia, no només s'han d'adaptar, sinó que a falta d'un projecte global que ens tregui de l'atzucac d'aquesta crisi econòmica i sobretot social, han d'apostar decididament per aquest nou model que sorgeix de la societat, de baix a dalt i superar impediments legals i burocràtics. En definitiva, cal superar les reticències a una evolució que ja va sola. A nivell local, aquest mes de setembre hem fet un primer pas. Amb la moció que vam aprovar donar recolzament institucional a totes les iniciatives que en aquest sentit es donin a Sant Cugat i, alhora, impulsar iniciatives col·laboratives des de l'Ajuntament. Concretament, es va acordar donar suport a les iniciatives de consum col·laboratiu que sorgeixin a la ciutat promocionar-les a través d'un espai web propi dins la web de l'ajuntament, impulsar la creació d'una xarxa d'intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències entre la ciutadania i crear un espai físic d'intel·ligència col·lectiva entre emprenedors empresarials, emprenedors socials i creatius per tal que puguin compartir idees, serveis, coneixements i experiències i puguin enfortir així la seva capacitat innovadora i potenciar els seus dons.

JOAN CALDERON és portaveu d'ICV-EUiA



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.