Prendrem mal


  • Comparteix:

joan.calderon

Joan Calderon


Publicat: el 27/feb/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Sovint parlem de la llunyania que sent la ciutadania vers la política. I la veritat és que no m'estranya. Tenim exemples recents al ple municipal, al Congrés i al Parlament de Catalunya.

A nivell local, fixem-nos en l'últim ple, que va tenir lloc avui fa 10 dies. En aquesta ocasió diferents grups municipals van presentar mocions en les que tothom hi estava d'acord però vam ser incapaços d'arribar a un consens per fer acords institucionals. Uns per defensar el govern institucional, altres per marcar perfil, altres per demostrar que són més llestos, etc. Es van esgrimir argúcies reglamentàries perquè no es votessin unes esmenes, vam presenciar també rebots (comprensibles) d'altres que retiraren les esmenes que feien els textos més transversals.... Total: un espectacle esperpèntic que no es mereix la ciutadania i que ningú entenia perquè es produïa. Va ser un d'aquells dies en què no et sents especialment orgullós de ser regidor.

Un altre cas el trobem en el debat de política general al Congrés. Allà es va poder veure la crua manifestació del show de la vella política. Cadascú a la seva: un dibuixa un país inexistent; l'altre el critica amb una amnèsia increïble sobre la seva corresponsabilitat en l'actual situació; l'altre replica amb un 'tu més'. Diàlegs i lectures esbiaixades: 'Ha destruït més d'un milió de llocs de treball' i l'altre 'patatas traigo'. Escenes lamentables amb parlamentaris que marxen quan les forces majoritàries ja han tingut el debat. El menyspreu xulesc del president del govern a la intervenció del Diputat Joan Coscubiela perquè va mencionar la 'bicha': la corrupció. Un circ!

Però del Parlament de Catalunya tampoc en podem estar orgullosos. Ahir, a la sessió de control al govern de la Generalitat i en resposta al president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, preguntant sobre dades de pobresa, el president de la Generalitat li va respondre que no es poden donar les dades perquè desprestigiaríem les institucions catalanes. Vaja! Ara resulta que entomar la principal preocupació de la ciutadania és desprestigiar les institucions! I no serà al revés? No serà que vendre fum i dir que ja sortim de la crisi és fomentar encara més el descrèdit en les persones que viuen en pròpia pell o a través de persones molt properes la pobresa, l'atur, els denonaments, etc.? Lamentable. El desprestigi és negar el problema, i el prestigi és entendre i voler donar solucions a les persones que pateixen la pobresa i a les que estan en risc d'exclusió social.

En aquest moment el que cal és més política, més aprofundiment, més transparència, més solucionar els problemes. I menys espectacle. Ras i curt: o canviem la forma i el fons de la política o al final prendrem mal.

JOAN CALDERON és portaveu d'ICV-EUiA



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.