L'energia de la Unipau


  • Comparteix:

Malgrat es comença a dos quarts de deu, el sol ja pica amb força a l'entrada del Centre Borja. El jove-periodista-que-encara-ho-ha-d'apendre-tot entra dins de l'edifici i avança entre els passadissos. Contempla com imatges iòniques religioses es barregen amb cartells de protesta sobre els drets humans.

Al trencar la cantonada el becari-precari veu de sobte, un cartell entre blanc i taronja. Acostant-se, el que-casi-ni-es-considera-periodista pot llegir: '23è Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau. Conflictes pel Control de l'Energia'. Al fons veu una porta oberta d'on en un surt una suau remor de veus. A l'entrar descobreix una gran sala, recoberta. Però aquestes no romanen soles ja que una cinquantena de caps, la majoria recoberts de plata, omplen la sala. Un home amb cara afable s'asseu davant d'un paper que posa 'Arcadi Oliveres i Boadella'. -Aquest deu ser el famós avi de Sant Cugat del que tots parlen- pensa el becari-precari. Aquest petit i sagrat ritual s'ha repetit cada dia al llarg de sis dies a les ponències de la Unipau.

Malgrat totes les xerrades tenien la seva personalitat, totes tenien un mateix punt comú: les energies i els conflictes que generen. En les conferències es va horroritzar als assistents (el 20% de la població mundial consumeix el 83% dels recursos!), se'ls va fer enfadar (què pensa fer les Nacions Unides amb el drama del Sàhara?), i se'ls va fer riure (cada matí, un pallasso encarnat per un excel·lent Koldovika G. Vio feia un petit repàs de les coses explicades).

Sense cap mena de dubte els moments més intensos eren aquells que es barrejaven amb l'olor de cafè i de carquinyolis. S'anaven formant petits cercles on tothom opinava, i on tothom deixava anar tot allò que havia retingut dins seu al llarg de la conferència. La injustícia que pateixen els països de l'Amèrica llatina a causa d'empreses petrolíferes espanyoles, el consumir menys o el deixar de consumir, algú s'ha apuntat el títol del seu llibre?, la crisi que se'ns tira a sobre...

La Unipau ha dotat d'eines a aquells que han assistit per enfrontar-se una mica millor al món que se'ns obre per davant. No només s'ha de buscar una alternativa als combustibles sinó que s'ha de buscar una alternativa al sistema com vivim. L'eficiència energètica del petroli no es troba en cap altre de les fonts alternatives conegudes.

El decreixement pot ser una alternativa? Al menys és una filosofia atractiva per al jove-periodista-que-encara-ho-ha-d'apendre-tot.



  • Comparteix:

Soy una de esas cabezas plateadas que has visto todos estos días en la Unipau y estoy bien segura de que el becario precario de hoy llegará a ser un magnífico peridista.

ane. Enviat el 25/jul/08


Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.