Inicia sessió 
Registra't
.jpeg.jpg "Daniel Romaní, escriptor i periodista / Foto: Cugat Mèdia")
Daniel Romaní, escriptor i periodista / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Jo en realitat no hi veig moltes diferències. Jo faig un periodisme on faig bastants reportatges de tipus cultural on intento explicar les coses amb un punt literari, per tant, com que la base és la mateixa, les lletres, combinar les paraules. Tampoc hi veig excessiva diferència. Uns quants dels llibres que faig són uns reculls de reportatges. Després sí que he fet literatura juvenil amb el meu germà, ja fa uns anys i no descarto fer-ho més endavant.
Tu de petit somiaves amb el que volies ser de gran?
Jo crec que ha anat arribant. De vegades penso en què he fet això per descart perquè, per exemple, si em fas canviar una roda de cotxe, em costa, i altres coses també em costen i amb això sempre he tingut facilitat. No vaig pensar que volia ser escriptor, sinó que les coses van arribant i ara tinc 25 llibres.
Vas néixer a Barcelona, però quan arribes a Sant Cugat?
Vaig venir als principis del 90. Vaig començar a mirar una cosa a Barcelona, però per preu estava molt millor a Sant Cugat. A Barcelona havies d'anar a un barri allunyat per trobar alguna cosa i com vivia a Vallvidrera en una casa on mirava al Vallès i la meva mare treballava a Sabadell, ja teníem com un peu al Vallès. Buscàvem una ciutat mitjana i tranquil·la i Sant Cugat ens va atreure de seguida i no vam dubtar. Els preus de Barcelona eres molt elevats i vam trobar una cosa al centre del poble i des de llavors no ens hem mogut, vam arribar just abans dels túnels.
Provens d'una família nombrosa, sou set germans, com era la vida a casa?
La vida a casa era un bullici continu, una festa contínua. La meva mare sempre amunt i avall, a més, sortíem molt els caps de setmana. A vegades tinc la impressió que sortíem perquè a casa érem nou persones i era bastant inaguantable.
Com eren aquells caps de setmana?
Sortíem a veure Catalunya, fèiem excursions a tot arreu, a Ermites, a Monestirs i això de gran també ho he continuat fent.
Enyores alguna cosa d'aquella etapa?
La infantesa sempre és un bon patrimoni, és un tresor. Els records són bonics.
I l'estiu? On estiuejaves?
Estiuejava a Pineda de Mar. Allà vaig començar a fer vela; va ser un món que em va enganxar molt. També durant els hiverns anava a navegar, a fer regates. Vaig agafar tanta afició de vela que després vaig estar bastant anys sense anar amb cap embarcació. Ara darrerament he tornat a agafar afició.
Això és com anar en bicicleta, no s'oblida no?
No s'oblida! Jo havia navegat molt i vaig estar potser vint anys sense agafar un vaixell.
Com és aquest retrobament al cap de tants anys?
Potser ho assaboreixes més, i tot. Vaig fer tot Catalunya amb patí de vela i vaig fer un llibre d'això. Vaig començar des de les Cases d'Alcanar, el primer poble del sud i cap amunt, fins al Cap de Creus.
Vas fer-ho sol?
Amb el patí sol, però pràcticament cada dia tenia un convidat i pujava un amic, un familiar...
Què és el que t'atrapa d'aquesta activitat que fas?
Crec que és una embarcació molt adequada per fer travessa, perquè navegues amb més facilitat i aconsegueix una velocitat bastant important. A part que és molt bonica. Va ser inventada a Catalunya fa 100 anys.
A banda, de la vela, un altre de les teves passions és tocar el piano.
A Sant Cugat tenim un grup, que és el Cugat Vintage Band, on hem tocat en algunes festes majors i el toco a vegades per acompanyar a cantants. Faig piano des de petit, el meu avi era professor de piano i me'n va ensenyar i després he anat tocant cosetes, però amateur; no em dedico això.
Aquesta afició és una tradició familiar, el teu pare també tocava el piano?
El toca, el meu pare té 90 anys i no se li pot treure del piano. El meu avi va tenir tres fills, un feia violoncel, altre violí i l'altre piano. Feien concerts per Catalunya, van fer uns quants concerts a la seva època. El meu pare li ha donat molta dedicació i jo em dedico a una altra cosa.
Vas fer formació de piano o és autodidacta?
Vaig fer formació clàssica amb el meu avi, però com veia que el clàssic era molt complicat, em vaig passar a les cançons i al jazz.
Col·labores amb el diari Ara des dels seus inicis. Quina és la teva trajectòria en mitjans de comunicació?
Vaig treballar bastants anys a l'Ajuntament de Barcelona en temes de comunicació i sobretot de l'àmbit de cultura. També vaig col·laborar amb el diari 'Avui', a 'La Vanguardia' i quan va néixer el diari 'Ara' també hi vaig col·laborar i fa potser quatre o cinc anys que estic pràcticament dedicat a l''Ara', on faig reportatges culturals i també faig difusió del diari a través de 'newsletter' i mil coses perquè el diari es mantingui viu, el diari surt cada dia i és una feinada.
Abans parlàvem dels llibres, quins són treballs per encàrrec i quins has fet per plaer?
De fet, els llibres aquests de patrimoni cultural van néixer d'un encàrrec del diari Ara, que em van encarregar primer fer una sèrie de monuments de Catalunya. I a partir d'aquí, s'han fet sis sèries de reportatges de patrimoni cultural, i per tant van néixer d'un encàrrec i després jo he anat fent propostes. Tots aquests llibres de castells de Catalunya, de Catalunya industrial... A Catalunya tenim molts historiadors i gent que estima molt el patrimoni i és el motiu pel qual uns quants monuments estan ben preservats, altres estan caient, però n'hi ha uns quants que s'han restaurat i estan en bona forma. Jo crec que he fet uns 300 reportatges de patrimoni cultural de Catalunya i que estan recollits en aquests llibres.
Abans comentaves que tens fills, sou família d'acollida. Des de quan?
Potser uns 10 o 12 anys.
Què us empenta a acollir aquests nens que estan a l'espera de tenir una família? Per què és un paper complicat.
Sí, té la seva complicació, però la vida és efímera i és com fer una contribució a la societat. A qui ajudes realment és a les famílies que no els poden tenir per diferents circumstàncies. És una experiència que ens enriqueix molt. A més, es busquen famílies perquè no hi ha prou. Però costa fer el pas. Ara que tenim diferents experiències, tampoc és tan complicat. Hem tingut molta sort perquè han estat bons nens.
Quants nens han passat per la vostra família?
Ara, estem amb la quarta criatura, amb una modalitat que és diferent i els acollim als caps de setmana, vacances... De moment, no la tenim al 100%. Abans havíem tingut dos infants que vam tenir tres anys i mig, que van estar amb nosaltres al 100%.
Es fa una mena de selecció de famílies i distints tipus de perfils que responguin a una família que pot acollir a un infant?
Sí, hi ha una sèrie d'entitats que col·laboren amb la Generalitat, amb l'Institut d'Acolliment i Adopció i fan unes entrevistes per conèixer el teu perfil, venen a casa i fins i tot, si passa un temps que no has acollit, has de tornar a fer una revisió.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.