Les contradiccions del Procés també són boniques


  • Comparteix:

guim.pros

Guim Pros


Publicat: el 3/oct/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara caic, ara m'aixeco. Ara m'il·lusiono amb una decisió que s'ha pres des del Parlament, ara m'entristeixo davant d'un pas enrere, d'una declaració que denota retrocés.

Ara decideixo obeir a cegues allò que reclama una voluntat popular molt majoritària, ara decideixo desobeir una i mil vegades sentències injustes dictades per tribunals polititzats que no saben què significa allò de la 'divisió de poders'.

Ara tinc clar que el meu lloc és al carrer, al costat d'aquells i aquelles que dia sí i dia també saben que sense la pressió popular res té sentit i res és possible, ara tinc clar que allò que ens diguin des del Parlament ha de seguir sent un mirall d'aquesta unitat que es viu a les places del país si ens en volem sortir.

Ara miro el futur i penso que tot esdevindrà molt ràpid perquè tot està anant molt ràpid, ara me'l torno a mirar i poso un fre de mà metafòric perquè la perspectiva històrica em fa veure que aquests processos demanen el seu temps.

Ara insulto internament el president de la Generalitat i tot el que representa perquè pren alguna decisió que trobo poc valenta, ara m'ho empasso i em mossego la llengua o el dit amb el qual faria una piulada perquè m'imagino la motxilla que porta a l'esquena i el molt que deu pesar i intento, poc o molt, posar-me al seu lloc.

Ara miro enrere als meus 18 anyets i als Maulets d'aleshores i aquelles concentracions contra la constitució espanyola de la plaça de l'Ajuntament amb deu pesones i somric, ara observo el present i tinc clar que ni el visionari més visionari d'aleshores podia imaginar això que estem vivint.

Ara miro a la Bruna com crida 'In-inde-independència', ara miro el Roc i penso, amb un somriure sorneguer, que això d''Espanya' ell ja ho haurà de llegir a la secció d'internacionals dels diaris.

El procés d'emancipació que estem vivint és això, amics i amigues: ara accelerem, ara reculem ara desobeïm, ara dubtem; ara ens posem al llit convençuts, ara ens llevem amb dubtes. Del que sí que estic segur del tot és que no té marxa enrere, i que el final serà el que ens imaginem molts i moltes. I quan arribi ens vindran al cap diferents persones que, cadascú a la seva manera, hauran fet molt per arribar-hi i ara no el podran viure. Per vosaltres anirà Jaume Campmany, Toni Lecha, Èlia Badia, Guillem Agulló...

GUIM PROS és portaveu de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.