Escola morta


  • Comparteix:

sergi.casbas

Sergi Casbas


Publicat: el 20/mar/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Entre finals del segle XIX i principis del XX tota una sèrie de pedagogs i filòsofs (entre ells destacar-hi Maria Montessori o Rudolf Steiner -escola Waldorf-) es van adonar que certes dinàmiques educatives d'aquell ençà com el 'touch contro' o el seu equivalent aquí més conegut el consabut 'con sangre la letra entra' no eren els més adequats per tal d'educar i que si bé es podien obtenir certs resultats a curt plaç, aquests no quedaven fixats a llarg plaç alhora que es deixaven una gran part de la persona per educar. Salvant les distàncies, però inspirant-se en idees similars, avui en dia en el nostre país existeix el que diuen Escola Viva, que és un model educatiu diferent segurament al que la majoria d'adults podem haver viscut i segurament diferent al que les nostres filles i fills estan vivint.

És evident que el model educatiu des de principis del segle XX fins ara ha evolucionat i fins i tot podríem dir que ha mutat. I que també el model que proposen els centres públics actuals ha canviat al mateix temps que s’ha nodrit i inspirat en aquests moviments basats més aviat en models curriculars experencials que en currículums competencials. Les escoles vives estan basades en uns principis de relació directa, igualitària i personal amb els infants, on aquests són autònoms i on aprenen a través de l’experiència, gràcies a disposar d’un ambient intencionadament estimulador i on aquest aprenentatge es fa al ritme de cada un de les nenes i nens.

El cert és que la idea i el concepte són com a poc interessants, però és també realitat fefaent que topen frontalment amb la societat i el model educatiu actuals on el que els responsables primen són els resultats objectius com ara les odioses proves PISA i on cada cop sembla que les autoritats polítiques del nostre país intenten tornar progressivament al 'con sangre la letra entra' que deia al principi. Tanmateix, és evident que no podem canviar la societat actual, però sí que podem canviar la del futur, introduint ara en l’educació els canvis que facin que la nostra societat sigui personalista en lloc de capitalista, on el que més importi siguin les persones i no els diners.

Malgrat tot això també crec que com a famílies de l'escola pública, hem d'estar amatents i assegurar-nos que els canvis que es duguin a terme, siguin, sempre per garantir la millor educació possible per a tots els infants i que sigui el seu dret a una escola pública i de qualitat, que garanteixi l'èxit educatiu i el benestar emocional, allò que prevalgui. És cert que les bones pràctiques i els projectes pilot, ens ajuden a millorar, però les experiències massa exclusives, fan més gran l'escletxa de la diferència i no ens ajuden a garantir una veritable igualtat d'oportunitats per a totes les nenes i nens del nostre país.

I també, com en tot, és imprescindible el diàleg amb els docents, les mares i els pares i, sobretot, retoralimentar-nos dels que són al final del camí, perquè ara com ara no hi ha cap recollida d’informació de com és el model, per part dels que acaben els seus estudis primaris i secundaris, i ja que no tenim informació de primera mà d’aquells que ho han viscut, i ja que aquest no es realimenta de res, el model educatiu i la nostra escola estan condemnats a ser una escola morta.

SERGI CASBAS és pare, membre de les comissions Grogues i de la Coordinadora d'AMPA de Sant Cugat




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.