Caliu de llànties


  • Comparteix:

blai.blanquer

Blai Blanquer


Publicat: el 21/jun/15
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Quan visitem santuaris o esglésies, gairebé sempre hi trobem ciris o llantions que cremen davant d'una imatge o del tabernacle o rams de flors que els ornamenten. Aquest costum, estès arreu, té la seva estètica i crea un clima propens a la intimitat i a la pregària.

Però una flama no s'encén mai tota sola i un pom de flors no es pot enfilar al santuari. Així que aquestes ofrenes parlen de qui les ha portades. Potser era algú que anava a la recerca d'auxili o volia donar gràcies. Potser venia amb una gran pena o amb un projecte engrescador. Tant és que un ciri cremi dins d'una gran catedral o davant de la imatge humil Mare de Déu d'un santuari encimbellat, sempre hi ha algú al darrere. Més important que l'estètica dels rams o les flames és la mà que les hi ha posades. Confesso que mai no hi havia prestat prou atenció, fins que, visitant un monestir llunyà, sobre un lampadari vaig veure escrita, vés a saber per qui, aquesta pregària: 'Jo no sé pregar. No sé pas què dir. No tinc gaire temps. Doncs què? La llàntia que ofereixo és un trosset dels meus béns, una mica del meu temps, una part de mi mateix que deixo davant del Senyor. Aquesta flama que brilla, simbolitza la meva pregària que continua mentre vaig marxant...'

BLAI BLANQUER és el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.