Inicia sessió 
Registra't
Ni si, ni no, ni tot el contrari
Entre els del 'sí' i els del 'no' tenim els qui no ho saben o, molt legitimament, no volen posicionar-se. N'hi ha que neguen el caràcter plebiscitari dels comicis i que insisteixen a identificar el sobiranisme amb Artur Mas i CDC. N'hi ha que subordinen qualsevol canvi a una nova correlació de forces a l'Estat espanyol. Molts d'aquests segueixen defensant, a dia d'avui, una sortida en clau federal per Catalunya i l'Estat Espanyol. Parlem-ne:
El federalisme és un contracte entre pobles sobirans. Un pacte d'igual a igual mitjançant el lliure consentiment. Per a poder federar-se, per tant, en primer lloc cal tenir la capacitat de decidir per un mateix, constituir-nos en estat independent per poder decidir de manera sobirana aquesta opció. Un cop assolit aquest pas previ, es pot decidir cedir sobirania en favor d'una federació amb altres. No es pot passar d'un estat unitari descentralitzat a un estat federal sense que primer les parts tinguin el dret previ a constituir-se i federar-se lliurement. Tota arribada des d'un altre supòsit es podria anomenar de moltes maneres, però en cap cas federalisme.
El federalisme no és un problema, i fins i tot pot ser una bona idea. El problema és amb qui fer el federalisme. I aquesta és la qüestió. Crec que si fem un cop d'ull a la història i mirem com va ser constituït l'Estat espanyol i la seva evolució, pretendre que l'estructura de l'estat unitari incipientment descentralitzat és transformi en federal és poc menys que utòpic. Si un no vol dos no es federen, i l'Estat espanyol mai no ha tingut la més mínima intenció de fer-ho. Amb Espanya, ras i curt, no hi ha res a fer. Bàsicament perquè no és un estat democràtic. L'estat liberal va arribar de manera tardana, sense qüestionar les fronteres heretades de la monarquia absoluta i, per suposat, sense preguntar als seus ciutadans si volien o no formar part del projecte. La Constitució i l'Estatut de 1979 van ser aprovats, de manera comprensible, sota la coacció dels militars i la por al retorn a un escenari guerracivilista. El fins fa poc cap d'Estat va ser nomenat per un dictador criminal i va jurar els principis del Movimiento. Amb un estat amb aquestes mancances democràtiques d'origen la cosa és certament complicada.
Federalistes, maoistes del 7è dia i partidaris de la Internacional Situacionista
I aquest és el problema: que els federalistes catalans no tenen interlocutors, perquè a l'Estat espanyol no n'hi ha de federalistes. Bé, si que n'hi ha, com també hi ha maoistes del 7è dia i partidaris de la Internacional Situacionista, és clar. Però el que hi ha realment a l'Estat Espanyol és federalisme retòric, pseudofederalisme en el millor dels casos i unitarisme amb menor o major esperit descentralitzador. Els grans federalistes, començant per Pi i Margall, sempre han sorgit de Catalunya, i han provat de fer pedagogia durant anys. La història, però, ens ha demostrat que aquests esforços han estat debades. Parlar de federalisme a dia d'avui a casa nostra, quan a l'Estat espanyol no estan ni han estat mai per la qüestió, quan calen 2/3 de congrés i senat per una reforma, convocar eleccions, 2/3 altre cop del nou congrés i el nou senat, i un referèndum no és una utopia, és més difícil que vendre estufes a l'Afganistan a mitjans d'agost.
No són, doncs, ni Catalunya ni l'Estat Espanyol, països per a federalistes.
IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.