'Que turututu, ay que tururú'


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 19/abr/16
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

'Aquí el que roba más el que se hace respetar, el que mata más es premio Nobel de la paz' . Així comença la cançó d'un dels darrers discs de La Polla Records en què vaig pensar ahir quan vaig rebre, còmodament assegut al sofà de casa, la darrera entrega de la molt edificant col·lecció per fascícles 'Els papers de Panamà', on es deia que l'afable Rodrigo Rato ha tingut durant dècades unes societats a l'estranger amb alguns milionets d'euros. Pels més desmemoriats, cal recordar que l'expresident de Bankia, ministre d'economia i vicepresident del govern amb Aznar i president del Fons Monetari Internacional de 2004 a 2007 (etapa en què es va mostrar incapaç ni tan sols d'albirar la crisi brutal que arribava) fa un anyet ja va ser detingut acusat de frau, blanqueig de capitals i alçament de béns. Un figura, vaja.

Ahir era el torn de Rato, però fa pocs dies li tocava al ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, que feia una cosa molt poc espanyola -renunciar al càrrec- al desvetllar-se que havia participat en empreses familiars ubicades en paradisos fiscals. Soria, però, no va poder evitar la temptació d'enfotre's una mica de tothom i va atribuïr les seves males explicacions a la 'falta d'informació precisa sobre fets que van tenir lloc fa més de 20 anys'.

Aviat farà dos anys que el ja ex Molt Honorable Jordi Pujol confessava, no pas per gust o penediment sinó perquè un extreballador d'un banc andorrà es disposava a difondre-ho, que va enganyar hisenda amb comptes a l'estranger durant més de 30 anys. A dia d'avui, per cert, encara no hem aconseguit aclarir l'origen d'aquells diners heretats, si provenien de tràfic de divises, de Banca Catalana o ves a saber.

I una mica més enllà em ve al cap la senyora Christine Lagarde, directora gerent del FMI, que, en plena desfeta Grega i amb una manca d'empatia vergonyant, deia de males maneres als grecs que menys queixar-se i més pagar impostos. Es dóna el cas que la senyora Lagarde no només cobra 383.000 anuals (ni més ni menys que 1.049 nets al dia) sinó que pel fet de tenir l'estatut de funcionària internacional no paga impostos.

'A dios rogando y con el mazo dando'
Que diu la dita. Ministres, vicepresidents del govern, directors del FMI, presidents de la Generalitat... I ho deixo aquí perquè no acabaríem. Perquè la corrupció no és un fet aïllat, i els que més tenen són els que més ens roben. Estem governats per lladres i pirates i, curiosament, els que ens diuen que ens hem d'estrènyer el cinturó, els que ens demanen més esforços perquè tots som al mateix vaixell i tota la pesca, són els que més se salten les normes del sistema que defensen. Els que sempre han viscut en l'opulència i sense tenir ni la més remota idea del que significa passar-ho malament ens imposen sacrificis, no en tenen prou i ens roben una mica més a tots evadint impostos. Potser miserable no seria el més adient. L'adjectiu adequat per aquesta gent seria molt més dur.

IGNASI BEA és regidor de la CUP-PC



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.