Inicia sessió 
Registra't
Com a tribut a la memòria col·lectiva vull recordar el 'passeig de campanya' que va fer per Sant Cugat durant les eleccions municipals del 2015, ara hauria fet un parell d'anys, pels volts de Sant Jordi. L'alegria del companys i companyes en veure-la va ser molt gran, i he de dir que també va aixecar certs recels, sens dubte un encert, per a mi i per a molts altres em va canviar la imatge i la percepció que tenia d'ella. Algunes trobades al partit, algunes xerrades prèvies i la imatge mediàtica havien condicionat molt aquest apriorisme. La Carme a la curta distància era la Carme, alegre, àgil de pensament i reacció, amb gran capacitat d'anàlisi, molt receptiva als problemes de carrer i de la ciutadania, i també dels comerciants, sobretot d'ells. Saludava un a un, escoltava tothom i a tothom li dedicava la mirada de complicitat.
No els diré tots, però vull destacar algunes de les parades i xerrades que vàrem fer en el recorregut. Ho recordo com si la passejada fos del cap de setmana passat.
Iniciàvem la ruta al Bar Catalunya, a l'estació, saludant els Jaumes (pare i fill), que ens van explicar les seves inquietuds per la possible pèrdua del seu comerç emblemàtic fruit de la pressió de la propietat. Moments després ens trobàvem amb en Ramon, la Fina i en Tino de l'autoservei Rubio amb l'experiència compartida d'haver vingut d'Andalusia, orígens també de la Carme. Un cop a la plaça doctor Galtés, saludàvem el Carles i la seva germana Esperanza propietaris del bar els Desmais, una mica sorpresos per l'atracament que els vaig fer, i la Loli del Borsache (la tenda de roba del costat) que estava amb els seu fill l'Edgar i li feia el comentari que en 'directe' era una persona molt maca. Mentre ciutadans i ciutadanes que transitaven i la reconeixien, la saludaven efusivament, altres miraven de reüll i no gosaven acostar-s'hi.
Enfilàvem el carrer Santa Maria entrant a l'òptica Cugat Visió amb l'amic Santi. En aquell moment ella es va recordar que s'havia de fer unes ulleres noves i vam riure. Quan continuàvem cap a la plaça dels Quatre Cantons, que ens esperava una carpa informativa del partit, i passàvem per davant de la Paiedia es va recordar que li havia de fer un regal a la seva mare i es va deixar recomanar el llibre (no recordo quin) també per sorpresa dels presents. Amb tot això el 'seguici' que l'acompanyàvem s'anava fent gran de companys i companyes i coneguts, que havien també vingut a trobar-la.
Un cop a la plaça, les fotos de rigor, individuals, col·lectives, declaracions als companys de la premsa de Cugat.cat, comentaris, riures, abraçades, encaixades de mans i petons. En aquest instant em quedo amb una foto impactant, la Carme amb en Poncho i l'Ampar, dos companys socialistes de Sant Cugat també traspassats. Que cruel aquesta visió.
El camí continuava i enfilàvem el carrer Santiago Rusiñol. A meitat ens trobàvem amb en Felipe de Protecció Civil, que la saludava efusivament i que l'animava. Metres més enllà, just entrant a la plaça Octavià, de nou vaig 'atracar' l'Oriol i en Martí. No sé si devien estar preparant ja la Festa Major però sí que vaig notar la cara de sorpresa de veure la Carme al seu poble amb aquella naturalitat (almenys això és el que vaig interpretar). Tot molt cordial.
Dues anècdotes més per acabar, la trobada amb en Josep Canals a la seva galeria. Crec que podeu deduir quina era la conversa... Òbviament de les dificultats de la cultura i dels galeristes per obrir-se camí, ella pacient i escoltant. Amb tot això ja portàvem més de tres hores de camí. Mai havia trigat tan en fer aquest trajecte.
Finalitzàvem el recorregut al bar Caracas amb amics, i amigues, més companys i companyes fent un refresc. Més petons, més abraçades, fotos, somriures i comiats. Sense saber-ho a primera instància, em dedicava unes paraules que després van formar part d'un dels vídeos de campanya i que ara formen part de l'arxiu.
El 'cotxe oficial' deixava enrere més de quatre hores per al record: la trobada santcugatenca de la Carme, deixant un rastre de regust alegre, viu i dinàmic. Segurament si haguéssim estat conscients de la seva patologia ho hauríem fet diferent, però ella va mostrar complicitat i ganes de posar-se a disposició del que volguéssim i així ho va fer saber en diverses ocasions durant la tarda. No oblidem ni volem oblidar del seu pas pel nostre municipi, la seva predisposició a ajudar, la seva voluntat a fer política, sempre destacava el fet d'haver estat regidora en el seu poble. Tots et devem molt. Sabem que et vas emportar amb tu una bona impressió de Sant Cugat. #GràciesCarme
PERE SOLER és primer secretari del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.