De contenidors i cançons


  • Comparteix:

marco.simarro

Marco Simarro


Publicat: el 19/feb/21
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Cada dia que l'emèrit passa a l'hotel d'Abu Dabi a càrrec del pressupost públic equival a 55 contenidors. L'any que li paguem a l'Elionor a Irlanda són prop de 4.000 contenidors. La monarquia ens costa cada any uns 2,5 milions de contenidors.

D'entre molts tuits, ahir llegia aquesta enginyosa comparació arran del debat a les xarxes socials sobre les protestes derivades de l'empresonament del cantant Pablo Hasél. Un debat que obre sovint els telenotícies en forma de criminalització de la protesta i dels aldarulls. Un debat segrestat i amb conclusions esbiaixades ja que l'única veritat possible per als mitjans i la classe política en general és la condemna del contenidor cremat.

També a Twitter llegia altres interessants reflexions que apuntaven a com els mateixos mitjans, quan es tracta d'explicar-nos mobilitzacions internacionals, sí expliquen i se centren en les causes que les han motivat. Mai no acostumen a parlar en to criminalitzador dels aldarulls perquè prèviament han vinculat la protesta a una problemàtica social, a alguns elements que l'originen. I per què aquesta diferència? Per què aquest afany de manipular l'imaginari col·lectiu quan es tracta de les protestes viscudes a casa nostra? No serà per por a una justificació de les mateixes? Per por a contribuir a fer hegemònica la idea que les coses en aquest país estan fatal i, per tant, a seguir incentivant la mobilització social i l'organització popular?

És trist constatar quanta gent hi ha treballant incansablement, a sou i voluntat, per mantenir l'statu quo. Per mantenir una estructura social i econòmica que no ens porta enlloc. La gent està més que cremada i amb molt poques perspectives de futur i encara hi ha qui s'esforça en criminalitzar-la.

Aquest cop, l'espurna ha estat l'ulterior condemna a les idees. L'empresonament d'algú que escriu lletres i les canta. L'espurna no deixa de ser la constatació d'un sistema que ens vol muts i a la gàbia. Però això no és ni serà possible.

MARCO SIMARRO (CUP-PC) és regidor de Participació i Barris i Joventut



  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR


Un any de feina

Cristina Paraira

Empatía

Ramon Costafreda

Un nou fill

Jordi Guirado

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.