Opinió

La llengua i el país


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener


Publicat: el 9/juny
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquest article l’enviaré per 'mail' tot i que també ho podria fer per 'WhatApp' però no és l'estil de 'lol', ni tampoc un 'hype' i l'escric un 'finde'. M'agradaria que ningú fes un 'next' al començar a llegir perquè a mi em sembla 'guay', tot i que per a molts és millor estar enganxats a la 'Play' i els 'iPhones'. Per què?, ja sé que em poden creure un 'boomer' per no entendre el concepte 'random' ni seguir tot el 'mogollón' de sèries Netflix (o sigui 'Net'=xarxa i 'Flix' que ve de 'Flick' o sigui peli per als nord-americans) però procuro fer servir un estil 'millenial', i tot i haver nascut l'any 1940, m'esforço 'telemàticament' un ou. Em podeu creure 'compis'. Moltes vegades penso que podria ser un 'influencer' per la meva generació, però no tinc Facebook ni Instagram i necessito aprendre a fer servir Tik Tok i, amb les precaucions corresponents, Tinder. 'Okis'?

Òmnium, és a dir, Llengua, Cultura, País; va presentar el dijous passat a la Casa de Cultura amb la col·laboració del 'TOT Sant Cugat', un acte amb la presència de Joan Font, president del Grup Bon Preu-Esclat i el santcugatenc Ramon Grau, president de Totmedia Comunicació dins del programa de debats 'Construïm país', en aquest cas amb la clara intenció manifestada pel president local de l'entitat Jaume Angerri de conèixer la seva opinió i experiència personal sobre "si el català es un valor per a les empreses". Cal dir, abans d'entrar en altres consideracions que Angerri va presentar els dos ponents com homenots a la manera de Josep Pla i a mi, al dir això, em va venir al cap la negativa en el seu moment, també les entitats culturals tenen la seva història i venen d'on venen, que Òmnium va negar la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Pla durant molts anys pel seu passat col·laboracionista amb el franquisme tot i que desprès, quan ja era mort, es va atenuar aquest enfrontament donant més valor a l'escriptor que al "polític".

Juan Font, al front d'un grup empresarial que va començar amb un petit supermercat a Manlleu l'any 1974 i ara té 200 establiments, factura 1.600 milions d'euros anuals i una plantilla de 9.000 treballadors, va explicar que la seva posició està clarament exposada i desenvolupada: tota la comunicació i rètols en català i el compromís exigit als treballadors/es d'atendre als clients en la seva llengua, principalment en català sense desestimar, ens el contrari, poder-ho fer en altres llengües si es pot i convé. L'empresa ha creat un pla de formació inicial i fitxat un termini de sis mesos per assolir el coneixement i la parla catalana com element primordial que, segons les seves paraules, no ha sigut mai en tota la història de l'empresa cap problema essencial tenint en compte que d'aquests 9.000 treballadors, més molts que van començar i desprès han deixat o acabat el seu pas per l'empresa, un percentatge important són d'origen i parla no catalana. Exactament igual pel que fa al retolat dels productes on sempre, només o com a mínim, hi ha el català. Cap empresa important ha posat impediments a aquest requeriment que, també, suposa accentuar la presència de productes KM 0.

Ramon Grau, persona prou coneguda a la ciutat per fer-ne altre comentari que dir que ha estat un dels personatges cabdals per entendre l'evolució positiva en molts àmbits i el creixement de Sant Cugat, va manifestar el seu total posicionament en la defensa de la llengua des de la seva pròpia empresa Totmèdia i com a president d'AMIC (Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació) manifestant que en ciutats com Rubí, Cerdanyola i, naturalment, Sant Cugat, l'ús dels TOTS corresponents ha assolit quotes importants i, per ara, mai decreixents. Altra cosa seria, segons comenta, si l'èxit d'aquests mitjans informatius suposa o no el creixement o no de l'ús de la llengua catalana. Personalment col·laboro amb el grup, abans al TOT i Ràdio Sant Cugat, desprès als 'Quatre cantons', 'El Diari de Sant Cugat' i al 'TOT Sant Cugat' des de fa més de 34 anys i puc assegurar que molts dels que cerquen el TOT cada divendres no parlen català ni, probablement, el parlaran però necessiten la informació que els hi dona la revista.

La immersió lingüística, implantada des de 1983, ha estat fonamental per mantenir la presència del català a les escoles, a la cultura, a la política i, parcialment, a la vida industrial i comercial, però els percentatges d'us quotidià és desesperador. Segons l'Idescat el 31,5% de la població de 15 anys i més té com a llengua habitual el català, i penseu que l'any 2003 el percentatge era del 46,5%, però és que si considerem la realitat que es dona amb els nens i nenes de menys de 15 anys, podeu provar-ho escoltant a qualsevol escola a l'hora de l'esbarjo, podreu comprovar que d'aquí a pocs anys aquest percentatge encara baixarà més.

La utilització de l'anglès com llengua franca ja està assolida per tothom, inclosos xinesos, el creixement del castellà i/o espanyol arreu del món, inclosos els EUA, suposa la constant laminació d'una llengua com la nostra que, a més, no té estat propi. Les darreres decisions del govern francès amb el català, bretó, basc o cors ens diuen per on aniran les coses arreu. I la realitat és que, en aquests moments, només hi ha un 5% de població a Catalunya que no entén el català però...

Començava amb aire divertit un article que té un fons tràgic i que m'agradaria molt, podeu creure'm, que fos una broma des del principi al final però tinc el convenciment que no serà així i que, probablement, els néts dels meus néts no parlaran en català.

EDUARD JENER és crític cultural



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.