Inicia sessió 
Registra't
Aquest principi es relaciona i depèn dels altres tres que són fonamentals per a l'assistència sanitària de qualitat: la beneficència (procurar el benestar i el millor per la persona); la no maleficència (evitar el dolor, el mal físic però també el sofriment); i l'autonomia (respectar el dret a decidir sobre la seva salut).
Fa ja massa anys que l'equitat en salut (atenció segons les necessitats de cadascú i igualtat d'oportunitats a l'accés del sistema sanitari), s'intenta aplicar als objectius de salut a nivell internacional amb molta insistència en documents escrits, però no tant en accions efectives. El darrer intent és l'objectiu 3 de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides que vincula la salut al benestar, el qual diu textualment: "Garantir una vida sana i promoure el benestar de tots i a totes les edats". I al mateix temps fa explícit "Mantenir el caràcter universal, públic i gratuït del sistema sanitari, així com garantir la seva sostenibilitat, és un des objectius del caràcter universal de la sanitat pública".
No cal saber fer molts càlculs per a adonar-se que ens queden nou anys per assolir els 17 objectius del Pla Nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Només amb el tercer objectiu, ja es veu força difícil. Cal moure moltes coses a nivell interdepartamental i entre administracions, per a arreglar el que cada vegada es veu més desarreglat, tan de cara endins, com de cara enfora amb la cooperació internacional.
De cara endins, només mirant el nostre entorn més proper, es veu com l'accés a la salut no és igual per a tothom: Tenim centres d'atenció primària i consultoris tancats a l'agost, llistes d'espera massa llargues, tant per a visites presencials i telefòniques, com per a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques, el que comporta retards diagnòstics i un probable augment de la morbiditat i la mortalitat. A més, aquestes situacions generen malestar creixent i molta inseguretat, especialment en les persones més vulnerables i amb menys recursos. Tot plegat, una injustícia social en salut i sanitat, molt lluny del que són les pretensions governamentals sobre el paper.
No és que estem molt lluny encara de la meta proposada, sinó que, en comptes d'avançar cap als objectius marcats, sembla que en cada bugada perdem un llençol. És com si a les administracions cada vegada els resultés més difícil veure l'augment de les desigualtats i els seus efectes. En el benentès, és clar, que tinguin la voluntat de veure-les.
MARÍA CRUZ MOLINA GARUZ és membre de Marea Blanca de Sant Cugat del Vallès
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.