El sexe dels fills i la ignorància d'abans


  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre

Escriptor i periodista


Publicat: el 22/juliol
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Ara fa uns dies, amb motiu del Dia Mundial de la Fertilitat, Cugat Mèdia va abordar el tema a través d'Anhel, l'associació de famílies en dol del Vallès, que té la seu a Sant Cugat, i vam saber que la infertilitat afecta una de cada sis parelles, per bé que és un terreny un xic difús, atès que hi ha tabús que n'obstaculitzen el coneixement. Deia Marta Cabasa i Lladó, psicòloga i fundadora de l'entitat, que la gent acostuma a confondre infertilitat amb esterilitat, cosa que, òbviament, és errònia. No és el mateix que hi hagi dificultats per culminar un embaràs amb un nadó viu que la impossibilitat de fecundar un embrió.

Potser ens estranyi que actualment, en una societat avançada com la nostra, subsisteixi el prejudici de creure que som fèrtils per naturalesa i que no ser-ne equival, per tant, a ser una persona defectuosa o tarada. És un prejudici absurd, certament, però ben real i força estès que m'ha fet pensar en les conseqüències irreversibles que antigament tenien certs prejudicis relacionats amb la impossibilitat de tenir fills o amb el seu gènere. Em refereixo a prejudicis netament sexistes i propis de la societat patriarcal, que convertien la dona en el blanc de totes les mirades reprovadores quan els fills no arribaven o, si n'arribaven, en cas que fossin nenes. Infantar una filla en comptes d'un fill és encara avui, en moltes societats i per a no poques mentalitats, un infantament menor, de segona categoria, talment com si els pares no haguessin estat de sort. No fa pas gaire que a la Xina es feien autèntiques barbaritats en cas d'infantar nenes.

Darrere de tots els prejudicis de la humanitat hi ha sempre la ignorància, i quan la ignorància s'eleva a la categoria de norma les conseqüències són terribles. La història en va plena, de les sagnants o irracionals reaccions contra la muller per part de marits, prohoms o reis, en general, acusant-la de no 'donar-los' un fill com Déu mana, és a dir, un mascle. En aquest aberrant prejudici s'hi barrejaven moltes coses, des d'interessos econòmics o de caràcter successori a una irresistible pressió social. La sornegueria de l'entorn, que considerava la dona un ésser merament complementari, podia ser molt cruel amb un marit mancat de fill mascle. Per això era tan important per a aquest marit el fet de tenir un nen. Gràcies a ell, el marit tenia, per fi!, un infant a qui transmetre els seus valors i bens patriarcals i podia sentir-se reeixit com a home.

Per sort, la ciència ha posat en evidència la buidor d'aquest prejudici i el mal immens que ha causat al llarg dels segles, ja que, ves per on, no és la dona, sinó l'home, qui determina el sexe dels fills. Tot depèn del cromosoma que aporti l'espermatozoide. Val a dir, tanmateix, que la determinació no és absolutament masculina, atès que en tota ejaculació hi ha espermatozoides amb el cromosoma femení i d'altres amb el masculí i tot dependrà del que trobin o deixin de trobar en el cos de la dona.

La ciència salva del prejudici la dona actual, però malauradament no pot rescabalar tots aquells milions de dones que en altres temps van ser víctimes dels prejudicis, de la dominació i de la ignorància dels homes.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.