Inicia sessió 
Registra't
És el raonament fàcil, i potser fins i tot just, però no és el que sents correcte ni el que t'omple. Com deixaràs un ésser que et necessita sol, a la seva sort?
Aquests gestos són els que ens fan ser persones, no només humans. L'empatia ens fa ser el que som.
Aquest estiu, enmig d'una voràgine d'estrès i saturació laboral i personal, en plena onada de calor, vaig topar amb un tudó amb una ala malferida; ningú més al carrer, potser algun veí que mirava de reüll, però que no va fer cap gest de preocupació.
No sento una especial simpatia per tudons o coloms, però, com deia, quina altra opció tenia? És un ésser viu que pateix i que no pot sortir-se'n sol, que necessita ajuda, i molt probablement, la meva, perquè no veig ningú interessat en ell.
Així que cancel·lo plans, i el socorro.
La descriuen com la capacitat de comprendre emocions alienes, a l'empatia; i que seríem, sense ella?
Després del viscut, em reafirmo: seríem humans, però no persones.
ANDREA XAXO és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.