Com Sant Cugat del Vallès no hi ha res


  • Comparteix:

eduard.jener

Eduard Jener

Crític cultural


Publicat: el 20/oct/22
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Cada quinze dies, més o menys, escric aquest article d'opinió i sempre em trobo amb el dilema d'escollir quines són les notícies que millor representen aquesta ciutat prodigiosa de Sant Cugat del Vallès que, en una època que ja comença a ser llunyana, es deia que 'Sant Cugat del Vallès, tothom en parla i ningú sap on és'. Es clar que hi havia aquella altra, Canals dixit, 'Sant Cugat, terra d'artistes'. Ara em trobo amb una nova afirmació emanada per una 'influencer', Sandra García, que triomfa a les xarxes socials amb la seva gossa Coco o Kokó (cap broma: té milers de seguidors amb la marca Coco Pom Pom de plaques per gossos i persones) que afirma amb rotunditat que 'Sant Cugat seria referent mundial si es convertís en escenari de fotos'.

Ja ho vaig afirmar en un article fa mesos que a mi em temptava l'idea de ser 'influencer' però no em decideixo, sembla que si no ho fas en castellà tens poca resposta, així ho confirma ella tot i que estic totalment d'acord amb una cosa amb la Sandra: Sí senyora, tens tota la raó, Sant Cugat té tots els elements precisos per fotografiar-la, gravar-la, fer una pel·lícula, una sèrie, és a dir el que vulguis perquè s'ho val (també ho comentava en el meu anterior article d'opinió) i ara ho confirma l'acte de presentació a Torre Negra per part de l'alcaldessa, Mireia Ingla, la tinenta d'alcaldia de Cultura, Esther Madrona, i la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell de Sant Cugat City of Films, "un servei municipal on els interessats, agents, productors o centres acadèmics de l'audiovisual podran demanar tota la informació de localitzacions i també gestionar sol·licituds i permisos de rodatge d'una manera més àgil i efectiva".

Així, d'entrada, que un servei municipal de Sant Cugat del Vallès sigui en anglès em xoca, sobre tot considerant la batussa en el tema de la defensa del català en el darrer ple municipal entre representants del govern municipal i Junts. Es clar que, d'acord amb el que explica la 'influencer' Sandra García que fa la seva feina en castellà perquè així té més públic, es pot comprendre que si volen que vinguin productores i agències de publicitat o televisions s'ha de presentar en anglès que, en definitiva, és actualment en tot el món el que volia ser l'esperanto que pretenia ser la llengua universal creada pel doctor polonès Zamenhof a finals del segle XIX i que, també a la nostra ciutat, que té de tot i molt, es va crear una associació esperantista l'any 1928 que, òbviament va desaparèixer en els primers anys del franquisme, i va tornar a aparèixer com "Esperanto-grupo Josefo Anglés" l'any 1983 i, em sembla, encara existeix.

Això de la defensa de la llengua catalana és similar a quan ens cansem de dir que cal donar suport i defensar el comerç local i, en canvi, hi ha un percentatge important de la ciutadania, santcugatenca i de tot arreu de Catalunya, que compra a través de les xarxes socials i el comerç 'on-line', sigui Amazon i companyia. És a dir, que cal actuar d'acord amb les nostres conviccions i, en aquest cas, anar a comprar a les botigues de la ciutat i comprovar si aquella fruita tan bonica és de proximitat o no, si aquella peça de vestir està feta amb materials naturals i aquí, o si aquells carxofes envasades són del país o ens han arribat de la Xina. Ara que esmento la Xina fixeu-vos quan passen un reportatge d'aquell immens país, si les imatges són de Pequín o altres grans ciutats, podeu comprovar com els cartells de les carreteres o carrers principals i alguns anuncis estan en caràcters xinesos i en anglès.

Seguint amb la tònica expressada des del títol d'aquest article, la singularitat d'aquesta ciutat, recordo als lectors que s'ha obert un nou procés participatiu per a la població major de 14 anys, empadronada a Sant Cugat amb el títol suggestiu de "Tu decideixes la programació del Teatre-Auditori" on el públic podrà escollir tres espectacles de nou proposicions amb una qualificació que no acabo de comprendre igual com em va passar la passada temporada on aquest tipus de proposta va començar. Per què una diferència entre públic adult i públic jove?. Puc entendre més la tercera de públic familiar, però atribuir una mena de frontera mental, d'interessos contraposats o diferents entre jove i adult em sembla poc raonable. Que vol dir avui jove?, on situem la frontera?. En qualsevol cas espero que la resposta a l'hora de la veritat, és a dir si s'omple o no com a mínim la platea del Teatre-Auditori, sigui millor que l'any passat on no va passar i gairebé no hi havia adolescents per veure l'obra escollida. I afegir que en un comunicat a la premsa es diu públic adult, jove i familiar i en l'anunci general es qualifica com públic general, juvenil i familiar.

Una darrera cosa, a mi, que tinc 82 anys, Les Impuxibles, tot el que fan la Clara i l'Ariadna Peya m'agrada molt.

EDUARD JENER és crític cultural



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.