500 km


  • Comparteix:

robert.save

Robert Savé

Membre del Consell de Ciutat


Publicat: el 10/des/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

És cert que ens recordem de santa Bàrbara quan plou, i així ara, seguint la tradició mediterrània que sigui quina sigui la causa i conseqüència d'un fet, la culpa sempre és, sense més ni més, del govern.

Ara que hi ha sequera, bé dir ara és un eufemisme ja que ja fa tres anys, tothom valora al detall tots els aspectes del cicle de l'aigua, bé tots no, tan sols els visibles, i fins a cert punt no gestionables per nosaltres.

Tothom parla de la no gestió dels boscos i, per tant, de les reduccions d'un 20% d'aigua en els cursos d'aigua, ja que és interceptada i evapotranspirada per les masses forestals, del turisme irrefrenable i incontrolable sense saber-se per quina raó aquest sector econòmic gaudeix de butlla en comparació amb altres més estructurals com és l'agroalimentari, de la gran despesa agrícola, quan el que es fa és ús per produir el conjunt, agricultura/alimentació/salut..., i també que hi ha fruites arreu en tot el circuit d'aigua des de les fonts fins a la nostra aixeta.

Focalitzaré el que resta d'escrit en les fruites, perquè sí però no. Així, es té consciència que a Sant Cugat hi ha quasi 500 km de canonades per distribuir l'aigua, és com anar del poble a Benidorm, Formentera, o més enllà de Logronyo d'entre altres. És molt, i, tot i això, hi ha una eficiència d'aproximadament un 85%, el que és bo, molt bo, ja que l'estanquitat total no existeix, com bé sabem del nostre sistema circulatori sanguini, per les hemorràgies que veiem i coneixem.

Per tant, potser caldria focalitzar l'atenció en un fet lligat al cicle de l'aigua, en el que sí que podem incidir com a ciutadans, que és la seva gestió pública, no la tècnica, que també podria ser, sinó la política, la que assegura una distribució igual i ponderada per les necessitats i usos, i que a més, fa que els guanys, si és que s'han de produir, reverteixen absolutament en el recurs i els usuaris, afavorint la seva disponibilitat sempre arreu i per a tothom en el municipi.

L'aigua és de tothom i el seu dret a disposar-ne també, el model emprat depèn d'aquests dos conceptes, al que cal afegir que és un recurs, esca, fràgil, erràtic i a la baixa. Potser cal donar-li valor i treure-li preu, per bé de tots i tot.

Tant és així, que grups que fins ara deien que la sequera era un concepte dels antisistema per afectar el sistema socioeconòmic, actualment veuen que cada gota compta, i pot arribar el moment que aquestes no es podran pagar en diners, que tampoc es poden beure.

ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.