Informe Pisa. Alerta Vermella!


  • Comparteix:

pilar.gorina

Pilar Gorina

Regidora del PSC


Publicat: el 13/des/23
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquests dies no paro de llegir articles i comentaris sobre aquest famós informe que periòdicament ens remou. Crec que cal molta prudència a l'hora de fer afirmacions sobre un tema complex.

Donar les culpes els uns als altres o a situacions "x" intueixo que no condueix a res. El que penso és que ens cal prendre consciència de que tenim un problema i de que hem de posar fil a l'agulla per donar a l'educació la importància que mereix!

M'estimo més fer unes reflexions com a mestra jubilada que creu en l'educació i en l'escola:
  • Fa anys que participem de les proves Pisa, no he sentit a cap govern que ho qüestioni, per tant, tot i algunes crítiques (perquè les proves avaluen el que elles mateixes determinen i prou), les assumim com a gran termòmetre internacional.
  • Tinc les meves reserves sobre les crítiques que es fan al nostre sistema educatiu arran d'aquest informe. No hem de caure en catastrofismes: no crec que el nostre sistema sigui tan dolent com dona la impressió, però tampoc podem caure en l'autocomplaença.
  • Cert és que els països d'Àsia-Pacífic van molt pel davant quant als resultats de les proves. Formen part d'una cultura diferent amb unes famílies diferents, amb un cribratge/exigència/avaluació constant del professorat, que a banda rep molt suport dels governs. Però l'informe PISA no mesura la qualitat de les persones, la qualitat de vida, les bondats...
  • Fa molts anys que penso que l'alumnat d'ESO no és el que "fracassa", crec que és el sistema totalment. I crec que no pot ser que cada govern faci canvis cap a un costat o altre. Hi ha d'haver uns mínims intocables. Calen consensos que responguin a la pedagogia.
  • Segurament la mala nota a ESO ve des que l'infant neix i el sistema no sap com fer tirar endavant a tothom, com compensar i com acompanyar infants i joves.


  • Les escoles bressol tenen moltes funcions i entre elles ja és detectar i compensar en molts aspectes de l'infant: el joc, l'art, l'escolta, el vocabulari, la calma, les necessitats emocionals i cognitives...

    Passem a infantil. Etapa, encara no obligatòria, però fonamental per tants aprenentatges. La cuidem? Acompanyem a tants infants que ho necessiten? Cal esperar tant i tant a què l'infant maduri o podem donar-li més eines sense oblidar necessitats pròpies com el joc...

    I la primària. Sovint els i les mestres estem desbordats per atendre la diversitat de l'alumnat i amb poques eines per fer que tots avancin, superin i gaudeixin dels aprenentatges. Per això crec totalment en polítiques de prevenció i tractament en aquestes edats primerenques.

    I en la secundària hem de seguir aquest camí i donar respostes més adequades, que si s'han començat abans i es fa un bon seguiment/acompanyament d'aquests joves, ben segur estaran "millor preparats" per afrontar les proves, però sobretot per afrontar la vida! Per altra banda, en els darrers anys aquesta etapa està patint un problema addicional: la manca de professorat (substitucions no cobertes, professorat que és llicenciat en qualsevol àmbit i troba en l'educació una professió no prevista i que una gran part d'ell no la viu amb la passió que cal per educar...), que agreuja els problemes específics de l'etapa.

    Totes les administracions ens hem de fer responsables: estat, autonomia i municipi. Una variable a observar és el % dels diners que es dediquen a l'educació, cert. Però cal que aquests diners vagin també en bona direcció.

    Són reflexions que faig i que potser hi ha qui no comparteix i s'estima més seguir carregat contra qui sigui. Jo defenso que cal posar-nos les piles i anar al fons dels problemes. Ens cal anar més enllà del que estem acostumats a viure amb resignació.

    A tall d'exemple, en l'anterior mandat municipal vaig voler aprofundir, com a regidora d'educació en la comprensió dels problemes de l'aprenentatge. Així vaig fer un conveni amb els responsables del programa "MIND Escoles" de millora del rendiment escolar desenvolupat per l'Institut MIND de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ells constaten aspectes intrínsecs de la persona que cal tractar.

    Aquest programa, que pretén detectar, diagnosticar i tractar els factors que afecten l'aprenentatge i la conducta de l'alumnat d'entre 6 i 16 anys que no assoleixen les competències marcades per l'administració educativa, s'ha desenvolupat des de l'any 2011 fins ara en un total de 32 centres docents. Quatre d'aquests centres són de Sant Cugat i la valoració és molt positiva. Tant que vam incorporar al programa, el curs passat, la totalitat dels centres públics. Enguany s'ampliarà als centres concertats amb un conveni de copagament i ho celebro. El programa realitzat a 2n de primària està molt ben valorat. Tot i això no vam poder assumir la part de tractament que es deriva a serveis públics i privats.

    El govern de la Generalitat hauria d'entendre que cal ampliar l'atenció amb programes d'aquests tipus i de la mà de sanitat pública (que cal remarcar que és un desastre en el camp de les disfuncions infantils-juvenils). Tant de bo la publicació d'aquest PISA estimuli la reflexió sobre els problemes del nostre sistema educatiu català, serveixi per posar en marxa mesures que ajudin a millorar el rendiment escolar i acadèmic i ens ajudi a tots a superar aquesta alerta vermella.

    PILAR GORINA és regidora del PSC



    • Comparteix:

    OPINA

    Identifica't per comentar aquesta notícia.

    Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

    Avís important

    Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

    Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

    No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

    Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.