Assumint, com no pot ser d'altra manera, que cal ser conscients de les nostres obligacions i responsabilitats, però tan sols d'aquestes, es disposa de motius objectius i suficients per reclamar les obligacions i responsabilitats, que altres tenen per delegació nostra.
Un tema que és punyent per si mateix i pel tracte que se li està donant des de l'administració i els mitjans de comunicació és el de la sequera.
Si, és cert, que som causa d'aquesta, amb el nostre metabolisme social que requereix importants quantitats d'aigua en l'àmbit individual quotidià, uns 110 litres per persona i dia, és l'aigua real, i uns 1800 m³ d'aigua virtual per persona i any, segons indica l'OMS.
Tanmateix, mirant-nos aquestes xifres, està bé regular a la baixa les descàrregues de l'inodor, dutxar-nos amb els peus a la galleda, fer servir el rentaplats i la rentadora quan estiguin ben plenes, aprofitar l'aigua de bullir les verdures per, un cop freda, regar les plantes..., però és evident que no n'hi ha prou, millor dit, és quasi la xocolata del lloro.
Per tant, sense més dilació, amb convenciment i compromís, cal incidir en la despesa d'aigua virtual que és la roba, l'alimentació, la neteja de carrers, trens, avions i la producció de béns i serveis que fem servir, que consumim o no. En conseqüència, és vital rebaixar aquests 1.800 m³, o 1.800.000 litres per persona i any, dels quals en som parcialment responsables, a unes xifres pròpies del sentit comú, en un territori mediterrani amb la realitat climàtica del segle XXI.
No és senzill actuar-hi, perquè afecta el moll de l'os del sistema socioeconòmic en què ens trobem, volgudament o no, però no hi ha altra opció, si es vol seguir tenint aigua suficient per viure amb la comoditat que els temps actuals requereixen.
És canviar dotacions d'aigua, però no per seguir fent el que ara es fa, sinó per fer-ho diferent o no fer-ho.
Té conseqüències segur, molt negatives per part de la població, i negatives o molestes en promoure canvis, per la resta, però és l'única via per generar una societat resilient, en la que la sobrietat, el coneixement i el sentit comú, marquin la via per assumir-la i mantenir-la.
Com es diu des de l'administració, el pla de sequera no va de les dutxes, de les gespes, ni del reg, ni de la mobilitat, ni com es diu des del context anticapitalista, no va dels creuers, ni del turisme, ni de la neu artificial, ni de la B40, ni del Hard Rock Cafè, ni de l'ampliació de l'aeroport.
Va de tot plegat, va d'un sistema que viu de tothom beneficiant a uns quants, malbaratant el que és de tots privatitzat per l'1% de la població.
Va per canviar el sistema, no reorganitzar-lo, i menys si aquesta reorganització la fan els de sempre, l'1%.
ROBERT SAVÉ és membre del Consell de Ciutat i simpatitzant de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.