Inicia sessió 
Registra't
Però a vegades la trobo molt a faltar, ja que se'n va de viatge i treballa tot el dia... Massa, diu el pare...
A vegades discuteixen i la mare es posa trista i jo em tanco a l'habitació per no sentir-los, però els sento. Quan estem sols jo i el pare i la mare truca, a vegades també es barallen i després el pare es passa una estona enfadat dient que la mare em té abandonada i hauria de ser aquí.
L'altre dia al matí tenia febre i em feia molt mal el coll i el pare va trucar a la mare per explicar-li. No van parlar gaire, de fet el pare va penjar amb cara de pomes agres i al cap de 5 segons l'àvia va trucar. Quina il·lusió! No havia d'anar a l'escola i em passaria el dia a casa dels avis. M'encanta estar amb l'avi i l'àvia, ells m'entenen, em donen el que vull per menjar i em compren moltes joguines. A més, si em porto malament, l'àvia no em renya gairebé mai i sempre em diu que soc una nena molt bona. En realitat no soc tan bona, perquè a vegades m'enfado, crido, dic paraulotes i els pares em castiguen. Després em passa i em sento malament pel que he fet i demano perdó i la mare m'abraça i em diu que m'estima.
També molts cops m'enrabio perquè voldria que la mare fos com les altres i estigués més temps amb mi i li dic que és una mala mare que sempre em deixa sola. El pare diu que tot s'arreglaria si la mare no treballés ni viatgés tant, però jo l'única cosa que en realitat vull és que no s'oblidi de mi, que torni i que no em deixi d'estimar.
Ara que em faig gran, veig que la mare mai serà com les altres mares. Si no em recull a l'escola o no ve a casa és perquè fa coses importants que milloren la vida dels altres i ajuda a moltes persones que ho necessiten. Gràcies mare, per tot l'esforç que fas, per ser una bona mare i per estimar-me, de gran seré com tu.
Dedicat a totes filles i a les seves mares que són grans professionals i que alguna vegada han dubtat de la seva capacitat maternal. Heu escollit el camí difícil, però vosaltres sou les que deixareu empremta i canviareu el curs de la història.
Gràcies!
MARGARITA VILA GÓMEZ és ambientòloga i militant del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.