Pujol a la UPF


  • Comparteix:

maria.vila

Maria Vila


Publicat: el 6/des/08
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Conferència de Pujol a la UPF, organitzada per la fa poc refundada FNEC en aquesta universitat.

ESCOLTA-HO

Arribo tard i m'he de quedar al fons de l'Auditori, que és ple de gom a gom. Li han posat per títol "Els reptes de l'educació al segle XXI", un títol de tot i res d'aquells que fa que, quan en surts, i per molt brillant que hagi estat el conferenciant, sempre et sembla que no n'has tret cap conclusió. Passa sovint, amb els títols així, i penso que potser hauria valgut més la pena dir, simplement, "Jordi Pujol ve a parlar a la UPF", i au.

Parla de tot menys del que teòricament havia de parlar, com no podia ser d'altra manera, i centenars d'estudiants el miren embadalits i amb un mig somriure als llavis. Jo vaig tenir moments de mirada enterbolida per les llàgrimes que no van acabar de caure. Sóc una bleda, és veritat i, a banda de com després cadascú es prendria la xerrada, durant aquella estona feia goig de veure una sala tan i tan plena de gent de la meva edat. Molts feien tota la pinta que no haurien votat Pujol mai a la seva vida i que potser els seus pares tampoc no havien fet mai, però reconeixen que l'expresident és un mestre. Per molt socialista que siguis, suposo que aquestes coses es veuen. Només cal comparar Pujol amb la resta de presidents que hem vist passar per la Generalitat.

Però el mestre es fa gran i després de la joia del principi, de ser amb tanta gent escoltant el president Pujol, va venir l'enyorança. Enyorança d'allò que jo tampoc vaig viure, perquè és cert que els meus anys no donen per gaire, mentre que el que hi havia dimarts a l'auditori de la UPF no era, tampoc, gens representatiu de la Catalunya d'avui. Enyor d'uns temps que no eren tan apàtics com ara, de la il·lusió, de l'esperança, de les ganes de fer país i no acabar-se'l mai. Penso, també, mirant fixament al president, que aquesta serà potser de les últimes vegades que el veuré fer una conferència: el veig bé, però temo que se'n cansi aviat per dedicar-se a escriure més i no sortir tant. I de sobte em ve la por i em sento orfe. I pot semblar estúpid, però és així.

Potser ens vam acostumar massa a Pujol i és per això que ara tots els polítics ens semblen mediocres. I és clar que va fer coses mal fetes, i és clar que si s'ho hagués pensat millor Convergència no estaria com ara està. Però em fa feliç veure'l allà, dalt de la tarima, amb joves i joves escoltant-lo somrients i, sobretot, amb joves que encara pensen que no hi ha res perdut i que aquest país, malgrat les vergonyes, d'una manera o altra ens necessita.

MARIA VILA
Estudiant



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.