Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
Per mi sempre seràs aquell 'profe' de l'Autònoma que, amb camisa a quadres i pantaló i/o americana de pana, relligaves a classe els cigarrets amb picadura d'Ideales (quan això del fumar no era políticament incorrecte, ni tan sols a les aules) mentre ens explicaves tot allò de l'Ana Ozores o de Don Benito 'El Garbancero'. I, sobretot, com ens vas introduir en la Literatura Hispanoamericana, de la qual reconeixies no ser un gran expert, però gràcies a tu molta gent de la meva generació vam conèixer aquest continent emergent amb una literatura plena de natura, violència i realisme màgic.
En fi, Sergi, que ja no ens tornarem a trobar a la Paideia fullejant llibres, o al Mesón -i últimament a Ca la Montse- fent-la petar després de dinar (eres un tertulià de cafè excel·lent) o a la Festa de Tardor mentre en preguntaves 'com anava tot això del teatre'. I quan miri cap al teu pis del carrer Vallès recordaré sempre aquella casa plena de llibres amb una cuina. Diuen que vas morir amb un llibre a la mà, és a dir: com vas viure. Quan m'enyori de tu pensant que ens esteu deixant els millors, intentaré també agafar un llibre. Potser tornaré a fullejar 'Los mares del sur' del teu amic Vázquez Montalbán on el personatge Sergio Beser ajuda al detectiu Carvalho a descobrir un enigma a través de la via literària cap el coneixement, o quan li dóna a provar unes migues fregides amb xoriço i botifarres de sang de la teva estimada Morella . O les pàgines biogràfiques que el teu deixeble Javier Cercas et dedica a 'El vientre de la ballena' sobre la vida dels savis amants de la literatura, i jo afegiria amants de la vida. Perquè, en tu, vida i literatura eren una mateixa cosa.
Dissabte quan em van comunicar el teu traspàs i fent tard ja per acomiadar-me de tu al tanatori de Sant Cugat, vaig sentir un irrefrenable impuls d'anar a conèixer la teva Morella natal (que tantes vegades en vida m'havies convidat a visitar). Allí al cementiri, al barri de La Pietat, vaig presenciar uns moments inesborrables quan va arribar el teu fèretre des de Sant Cugat i es va fer un silenci tallant; mai havia observat que un silenci pogués ser tan eloqüent. Un silenci que denotava aquest respecte immens cap a la teva persona que sentim tots aquells que varem tenir la sort de haver-te conegut.
DOLORS VILARASAU és directora de Tetrateatre
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.