Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
i només era la meravella de la cambra.
Endinsada nit quan em vas penetrar,
junts vam tornar a sentir la innocència badada.
Com a qui s'obre la porta d'un regnat
vaig tocar la teva pell delicada.
Forts músculs, venes i ossos van fremir:
et busco els llavis per morir en la teva ànima.
Quina necessitat hi havia al fons
que ens xuclava, pregona, en la seva ànsia!
El teu cos damunt el meu és com el cel,
com la tarda quan es gronxa entre les branques.
Perquè et conec des de sempre i confio en tu
sé que ets com jo i encens, roents, les flames,
i que et fas,
i et coneixes,
i et pervius
en el cos ofert i fabulós d'un altre.
CARME CABÚS
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.