Inicia sessió 
Registra't
ESCOLTA-HO
D'això se'n diu voluntarisme. Consisteix en el fet que els dirigents pensen com els agradaria que fossin les coses i que, aplicant mitjans il·limitats, tot és pot aconseguir. De vegades, encara que sigui d'una manera ineficient des del punt de vista econòmic, aquest plantejament voluntarista sembla que tingui èxit. D'altres, en canvi, com és el cas que ens ocupa, s'evidencia un desastre.
L'Estat espanyol, des del govern fins els Ajuntaments, passant per les Comunitats Autònomes, ha de proveir als ciutadans d'uns serveis concrets: seguretat, justícia, una educació bàsica, etc. Lliçons com aquesta ens ajuden a recordar quin és el lloc que ha d'ocupar l'Estat. A més a més, dins del voluntarisme al qual féiem esment, a casa nostra, hi ha el tradicional 'anem a fer país'.
Van creure que voler és poder, i així es va pensar que Catalunya havia de ser un país que tingués de tot, com un aeroport en cada província i, per què no, una companyia aèria que permetés convertir la nova T1 en un hub internacional.
D'aquesta manera, empreses vinculades al sector públic català es van fer amb Spanair, la companyia havia d'aportar la visita d'empresaris estrangers que descobririen el millor lloc del món per invertir. Però el que calia no era posar l'avió, sinó crear realment el millor lloc per invertir.
Fins ahir, la companyia no ens ha aportat allò esperat. A més, ha necessitat la contínua alimentació de recursos públics sense que cap possible pretendent hagi quedat interessat pels seus encants. Fins i tot, ara sembla que és la companyia de Qatar la culpable del desastre en no voler el compromís amb una empresa sobre la que pengen unes possibles sancions europees en ser nodrida de manera deslleial per les institucions catalanes.
I és que no es poden fer volar coloms. No correspon al sector públic actuar quan la iniciativa privada ja està competitivament establerta, com és el cas del transport aeri, i donant servei quan hi ha una demanda suficient per treballar sense que s'hagin de canalitzar recursos públics imprescindibles per a la sanitat, educació i l'assistència social.
LOURDES DALMAU és economista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.