Inicia sessió 
Registra't
Ha estat un any en el qual crec que hem complert amb una cosa que, d'entrada, ens feia molta por: seguir sent conscients, com deia a l'inici, que la gràcia de la CUP és entendre que el seu espai natural per fer política és el carrer. Hem estat i estarem al costat de la gent de Delphi amb les seves reivindicacions, i crec que ens han sabut veure com un interlocutor vàlid. Hem ajudat a fer que el dia de la vaga general a la ciutat fos un dia de lluita i conscienciació important. Hem portat la veu de diferents entitats i associacions al ple municipal quan ens ho han demanat. Hem participat i ho seguirem fent de les reivindicacions que plantegen salvar l'educació pública i la sanitat pública. Hem participat de concentracions multitudinàries i n'hem fet de pròpies. Hem introduït debats polítics que fins ara no s'havien tingut a l'ajuntament (renda bàsica universal, paper de la monarquia, militars a Collserola, municipis per la independència, creació d'un reglament de pisos buits, aplicació real del concepte d'escoles obertes, aportació de propostes realment participatives en el nou reglament dels Consells de Barri, intent d'incidir amb propostes transformadores en els pressupostos i les ordenances fiscals...).
I aquí seguim, després d'un any, amb les mateixes ganes de canviar les coses que teniem quan 2.346 'bojos' i 'boges' van decidir agafar una papereta de la CUP i posar-la dins d'una urna. Podria parlar d'allò que hem fet malament aquest primer any, de les moltes vegades que ens hem equivocat (i ho seguirem fent!), perquè és evident que no tot és meravellós. De fet, molts cops m'imagino similituds entre la feina de la CUP i l'any que fa que la Bruna córrer per casa. Comença a caminar, cau, s'aixeca, riu, plora, et mira amb cara desafiant o de complicitat, es mostra tossuda o comprensiva. Doncs això crec que és la CUP i tota l'esquerra independentista i transformadora: camina sense dubtar; cau quan no pot aconseguir allò que es proposa però de seguida s'aixeca per tornar-hi; plora quan veu que gent propera és tancada a la presó per lluitar per allò en el que creu; riu quan assoleix petites victòries; es mostra tossuda i desafiant en els seus objectius i còmplice i comprensiva quan l'adversari polític actua amb sinceritat.
Però avui crec que toca que ens autofelicitem i que donem les gràcies a totes aquelles persones que van confiar i segueixen confiant en aquest projecte. Si alguna cosa segueixo tenint clara després d'aquest primer any de tastar la 'política institucional' és que la CUP segueix sent un projecte atípic, diferent, que moltes vegades topa amb els ritmes i les preses de decisions que et marca la 'política de partits'. I si té aquesta característica és, entre d'altres motius, perquè té tot un seguit de gent al voltant que és còmplice d'aquesta concepció diferent d'entendre la manera de fer política.
Aquí seguirem, com a mínim, tres anys més, convençuts i convençudes que la política, ara més que mai, és alguna cosa més que allò que passa i té lloc entre les quatre parets de l'ajuntament. Això ho hem d'anar aprenent des de fora i també ho han de tenir molt clar els que hi són dins.
GUIM PROS és portaveu de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.