Associació Akan

  • Comparteix:

guim.pros

Guim Pros


Publicat: el 28/des/12
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Aquest passat dimarts vaig veure per TV3 un reportatge d'aquells que et reconforten. 20 minuts de durada que exemplificaven, de manera absolutament natural, quotidiana, sense escarafalls, com una llengua, més enllà de ser només un vehicle de comunicació, és una manera concreta d'entendre el món i les relacions entre les persones que l'habiten. Un programa que, sense tenir cap necessitat d'anomenar-lo, deixava en evidència i en ridícul l'intent neofalangista del ministre espanyol Ignacio Wert de voler acabar amb el català emparant-se en una reforma educativa que ens diu que està feta per assegurar el 'dret a la igualtat' i a la 'llibertat' dels nens i nenes que a Catalunya són perseguits per parlar en castellà.

El fil conductor de tot plegat era molt senzill i, a la vegada, força punyent. Un grup de persones immigrades de diferents edats i procedències, bàsicament africanes i marroquines, s'ajuntaven en una associació gironina que es diu Akan per, a través de les cançons i la poesia de casa nostra, aprendre el català i, de passada, deixar de pensar per uns moments en la greu situació que passaven. Persones sense recursos econòmics i sense feina que, amb l'ajuda de dues noies de Girona que es mereixen un monument, s'organitzaven al voltant d'un cor de música i recitaven poesia amb un català que feia posar la pell de gallina. Un dia els visitava el Pasqual Maragall per reforçar la figura del seu avi, el poeta Joan Maragall. Un altre dia els visitava el Cesk Freixas per acabar de posar la cirereta a tot un seguit de cançons que entonaven com si les haguessin escoltat tota la vida. Era bonic veure la reacció de tots dos davant del que estaven vivint. Era bonic veure com el Cesk Freixas es quedava pràcticament sense paraules davant del que estava comprovant que suposava la seva música per a tota aquella gent.

I mentrestant aquest feixista vestit de ministre ens ve a dir, novament, que la llengua espanyola es troba per damunt de les altres. Davant d'això no hi ha millor resposta que la naturalitat d'aquests gironins i gironines d'adopció. La seva manera de cantar i recitar en català és una plantofada a la cara d'algú que, si per casualitat algun dia passa per Girona i se'ls troba, sentirà vergonya del que està inentant fer.

GUIM PROS és portaveu de la CUP

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Alejandro Fernández: un nuevo horizonte en la política catalana

Carlos Aranguren

Defensem la terra, la vida i la casa

Ariadna Sierra

Mare de Déu de Montserrat

Jordi Guirado

El nou mapa dels Consells de Barri

Ramon Gutiérrez

La qüestió de l'habitatge

Àlex Ballesta

Sant Jordi

Bernat Picornell

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat