L'aigua té memòria


  • Comparteix:

pere.casajoana

Pere Casajoana


Publicat: el 21/gen/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

No deixa de sorpendre'm la manca d'enrojolament de la representant a l'Ajuntament i copresidenta local de ICV-EuiA, la senyora Roser Casamitjana, quan parla d'espoli de l'aigua. Quin espoli? Com a representant d'un partit en una institució pública hauria de deixar els discursos populistes allunyats de la realitat i que tant de mal fan a la generació d'opinió i en canvi, com a excel·lent científica que és, mantenir la base de la praxis empírica de la seva professió: Prova/Error, en la seva vessant política.

El que no em sorpren sinó que m'indigna és amb la hipocresia amb la qual el seu partit polític reclama la gestió pública de l'aigua. En aquest article em limitaré a exposar part de la seva gestió pública del cicle de l'aigua durant el període 2003-2010 per mostrar qui i què es va espoliar

Actualment, l'empresa pública ATLL (Aigües Ter-Llobregat) té un deute de 700 milions d'euros i l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) un altre valorat en uns 1.400 milions. Aquests deutes són fruit d'una política d'inversions que venien amb el suport d'un pla finacer NO creïble supeditat en un supòsit d'aportacions que no es van complir i en un augment tarifari important. A tall d'exemple el 2008 a l' ATLL la pujada prevista segons el Pla Viabilitat 2006-2023 era del 35% i finalment va ser només de 5,3%.

Aquesta desfeta només es pot arreglar per la via del finançament: 'Ja ho pagaran els que vinguin després' aquesta deu ser la màxima de la formació ecosocialista. Els rèdits electorals estan per sobre d'aquests 'petits detalls' que només fan que incrementar la despesa

Hom podria argumentar que les inversions eren absolutament imprescindibles donat el desenvolupament del territori el darrer quart de segle, algunes òbviament sí, però les emblemàtiques no són més que un fiasco anunciat.

La infraestructura estrella que es va executar per enterrar per sempre el transvasament del Roina va ser la dessaladora d'El Prat, que va costar uns 275 milions d'euros. A dia d'avui està en baixíssim rendiment a causa de l'alt cost energètic necessari; El resultat és una aigua potabilitzada d'escasa qualitat que s'ha de barrejar amb la dels rius. Mala peça al teler.

Fins aquí un petit tast de la gestió pública de l'aigua feta en aquells anys, deute, deute i sobrendeutament. Governar, a vegades, és prendre decisions que haurien d'haver pres 'els d'abans', aquesta n'és una. Qui subscriu manté que l'únic camí per mantenir el servei públic de qualitat de tot el cicle de l'aigua és aproximar els preus al seu cost real, una gestió optimitzada, sostenible, sigui pública o privada, feta amb criteris objectius que serà la manera de mantenir la qualitat ambiental que disposem a dia d'avui.

Pere Casajoana és regidor d'Urbanisme i Obres i conseller de l'Àrea Metropolitana de Barcelona



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.