Els maies i Jon Idigoras


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 15/feb/13
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Passat un temps prudencial per certificar que els maies s'equivocaven (amb això dels calendaris antics a vegades hi ha un decalatge d'unes setmanetes), potser caldria obrir una nova línia d'investigació consistent a aclarir si les interpretacions de les profecies eren errònies i al que es referien realment els maies era la fi del sistema en què vivim.

Perquè el que sembla evident és que això s'ensorra a marxes forçades, ja que a la quàdruple crisi sistèmica -financera, energètica, alimentària i ambiental- s'hi afegeix a casa nostra una profunda crisi del sistema polític. Una crisi, que si bé no és nova, ens assalta cada dia més només encendre la tv, la ràdio o les xarxes socials. Així, ahir era l'alcalde convergent de Sant Hilari, detingut en una operació anomenada Pokemon (el nom de les operacions requereix una columna monogràfica aviat), però cada dia en tenim una de nova, sense excepció; alcaldes que fa una setmana tornaven i ara dimiteixen però segueixen de regidors, alcaldes de localitats de la Costa Brava que se n'anaven a Rússia amb 'empresaris' de reputació com a mínim dubtosa, micros en gerros de flors de restaurants on antigues companyes sentimentals més o menys ressentides expliquen a candidats a la presidència de la Generalitat que el seu ex traginava sacs amb bitllets de 500 euros, candidats del PP que es dediquen al noble art de cultivar marihuana i entregar-la previ pagament a qui ho sol·licita, exconsellers de la Generalitat que es dediquen al contraban de tabac...

I, mentrestant, la crisi: el 2013 s'albiren retallades brutals, però l'Estat segueix gastant 47 milions d'euros al dia en armes. El govern demana una miqueta més de sacrifici -cada cop queda menys de penitència i els brots verds ja treuen el cap, diuen- mentre el que durant dues dècades ha estat el seu tresorer tenia 22 milions d'euros a Suïssa i, segons les males llengües, es dedicava a repartir sobres entre els alts càrrecs del partit per completar el sou. Espanya per davant de tot, però els calés ben lluny, per no perdre ni un euro en impostos. I amnistia fiscal, és clar: legalització i normalització del saqueig.

Tinc la impressió que si no trobem una sortida a tot plegat és perquè no ens fem les preguntes correctes. I si ens equivoquem a l'hora de formular les qüestions, la resposta mai serà bona: La qüestió no és com pot ser que Bárcenas -tot suposadament, per suposat- evadís 22 milions, sinó com pot ser legal que algú tingui 22 milions quan tantes persones no poden fer ni els àpats diaris o posar la calefacció? La qüestió no és si el PP, després d'una demostració més que la mobilització i la perseverança poden canviar les coses, admet a tràmit o no una ILP sobre la dació en pagament, sinó com pot ser que un dret bàsic com tenir sostre s'hagi convertit en una mercaderia i ho haguem acceptat amb total tranquil·litat. La qüestió no és si s'instal·len inhibidors perquè no es pugui seguir la intervenció de Draghi al Congrés, sinó perquè aquest senyor és president del BCE en comptes de ser a la presó per haver ajudat, durant els anys en què era directiu de Goldman Sachs, a falsejar els comptes grecs i ocultar el seu deute servint-se d'instruments financers opacs.

No tenim al davant, doncs, tan sols una crisi econòmica o una crisi del govern o el partit que l'ostenta. Tenim una crisi profunda del sistema polític, que arriba a tots els nivells. Com deia Jon Idigoras en una brillant intervenció al Congrés a principis dels 90, 'aquesta és una crisi de l'Estat perquè aquest i les seves institucions fonamentals, des de la corona fins la guàrdia civil, passant pel Parlament, estan implicats d'una o altra manera en la corrupció, la injustícia i la falta de respecte als drets col·lectius i individuals que caracteritza aquesta mal anomenada democràcia. Son les estructures de l'estat les que estan contaminades, i la classe política fa de la corrupció una pauta de comportament orientada al poder i l'enriquiment personal'.

La qüestió és: hem d'esforçar-nos a reconstruir aquest sistema podrit -un sistema polític i econòmic que s'ha evidenciat clarament incapaç fins i tot de mantenir la població a la qual explota i depaupera- amb petits pedaços amb llistes obertes, lleis de transparència, cimeres anticorrupció, etc, o creem quelcom de nou?

IGNASI BEA és regidor de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.