Inicia sessió 
Registra't
En aquesta espiral de comparacions, destaca especialment la secretaria general del PP Maria Dolores de Cospedal. I és que Cospedal no es va conformar amb comparar, sinó que va qualificar els escarnis de 'nazisme pur'. Arribats a aquest punt, només veig dues possibilitats: o no té ni la més remota idea de què va ser el nazisme, o no té ni la més remota idea de què vol dir l'adjectiu 'pur'. Ignorància alarmant en ambdues hipòtesis, més encara venint del màxim càrrec del partit que governa l'Estat.
Però a UpyD també han fet els deures, i Rosa Díez, aquella diputada que critica la 'casta política' però viu de la política des de 1979, coincidia en el diagnòstic dels populars i els titllava de vils i cobards per assetjar els diputats. I llavors és quan em venen al cap imatges de fa uns anys en què Rosa Díez i altres escridassaven i no deixaven intervenir regidors de l'esquerra abertzale que, fent ús de la seva llibertat d'expressió, no volien entrar en el joc de condemnar unes morts i no unes altres. La coherència és la mare de la ciència, que diuen.
A Rosa Díez, però, li ha fet un favor el seu company de pupitre Toni Cantó, que les diu tan grosses que redueix les demés a simples anècdotes. En aquest cas sobre la immersió lingüística, l'actor i diputat manifesta que la política lingüística de Catalunya és 'feixisme lingüístic' i compara la immersió amb la pederàstia, afirmant que 'hi ha límits que no poden passar per sobre de la meva llibertat, de la mateixa manera que no es pot dir que es permeti als pederastes campar al seu aire'. I afegia, sense la més mínima vergonya, que enlloc més es prohibeixen llengües com passa a Catalunya o en alguns llocs del País Valencià.
Vist el nivell, no crec que pagui la pena entrar en debats bizantins amb qui fa aquest tipus d'afirmacions. Si estar a favor de la PAH és ser proetarra, practicar o donar suport als escarnis és ser nazi i defensar aferrissadament la immersió lingüística és el mateix que la pederàstia, ara mateix em declaro nazi-etarra-pederasta. I assegut al sofà, prenent una cerveseta ben freda, em disposo a esperar que les forces de seguretat de l'estat, esbotzin la meva porta i se m'enduguin per fer caure sobre mi l'implacable pes de la llei. I un consell als autors de les brillants analogies citades anteriorment: si comercialitzen les substàncies que esmorzen, es folren.
IGNASI BEA és regidor de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.