Rouco Varela i els ajuntaments democràtics


  • Comparteix:

ferran.villasenor

Ferran Villaseñor


Publicat: el 9/abr/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Tot just la setmana passada, el 3 d'abril, es van complir 35 anys de les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República. He trobat a faltar una actuació o representació institucional (i mira que en són donats en aquest govern i en aquest Ajuntament a fer-ne), però bé suposo que interessen altres coses.

En diferents ocasions hem parlat amb persones que 'estaven en política' en aquests moments, com per exemple l'Àngel Casas, la Maria Sansa o en Martí Vilaró. Visions diferents i orígens polítics diferents, però un relat similar: tot estava per fer.

El trencament entre el passat franquista de Sant Cugat, Catalunya o Espanya es va fer fonamentalment des dels Ajuntaments. L'assumpció de competències sense pressupost, la il·lusió de tirar endavant (amb poca formació en administració, en molts casos), la convivència amb equips dels passat o la manca d'infraestructures bàsiques va condicionar aquests primers 'ajuntaments democràtics'.

Crec que cal posar en valor la tasca que el primer govern municipal (i el primer acord d'esquerres) del Sant Cugat democràtic post republicà. I cal posar en valor la tasca de l'alcalde Àngel Casas.

Crec que, algun dia, la historiografia local també posarà l'accent en els errors propis del PSC en aquesta època i el canibalisme polític que va portar a trencaments i canvis que segurament, amb reflexió, no s'haurien d'haver fet.

La setmana passada, també, l'insigne cardenal arquebisbe Rouco Varela, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola va bramar.

L'expresident Suárez ja fa temps que ens va deixar, però va morir definitivament fa uns dies. Es va fer un funeral d'Estat gens laic i amb dictadors convidats. Us he de confessar que tinc un sentiment ambivalent cap al Suárez personatge històric (ara sí). D'un costat, va ser un membre de la nomenclatura franquista i, per l'altre, des del mateix franquisme, va ajudar al fet que aquest es fes l'harakiri institucional i evolucionés cap a una transició 'oblidadora' però democràtica. Crec que és un personatge clau i la història el valorarà. Em sorprenen, però, les grans mostres de respecte, estima i reconeixement d'aquells que, des de l'immobilisme, el van sacrificar. És el mateix que amb la Constitució, com aquells que la van fuetejar, i no la van votar íntegrament, ara la defensen com si tingués posat un cinturó de castedat.

En Rouco Varela va voler ser el mort de l'enterrament, com sempre, i es va enfundar la samarreta amb el conegut 'España martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio', vam retrocedir als anys 30 i va treure la 'bitxa' de la Guerra Civil.

Preocupant el revisionisme històric que, també a la nostra ciutat amb determinats salvadors de la pàtria, on es fonamenta la guerra civil en la situació que van generar els diferents governs de la segona república. Encara no han entès que la guerra civil es produeix per un cop d'estat fallit a un govern democràticament elegit.

Rouco Varela representa l'Església? Segurament representa molt més als mercaders del temple, aquells als que 'algú' va expulsar.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC




  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.